|
Operació Ivy
 L'Operació Ivy[1] fou la vuitena sèrie de proves nuclears, composta per un parell de poderoses bombes atòmiques detonades pels Estats Units a finals del 1952. Les proves es dugueren a terme a l'atol d'Enewetak, a les Illes Marshall.[2] Fou precedida per l'Operació Tumbler-Snapper, i fou succeïda per l'Operació Upshot-Knothole.[2] Fou una de les operacions nuclears més polèmiques d'aquella època, tenint en compte que s'estava en la Guerra Freda, i les sèries de proves realitzades en anys anteriors —tret de Trinity— havien sigut molt poc conegudes i de poc poder. Les dues proves detonades en l'Operació Ivy foren Ivy Mike, la primera bomba H de la història, i Ivy King, el dispositiu més gran que hagi utilitzat únicament el procés de fissió nuclear.[2]
Ivy Mike, la primera bomba d'hidrogenIvy Mike fou la primera bomba termonuclear. Es feu detonar a l'illot d'Elugelab, a l'atol Enewetak, el dia 31 d'octubre del 1952 a les 19:15 del 31 d'octubre (hora mundial) o 7:15 de l'1 de novembre del 1952 (hora local). L'enorme explosió desintegrà l'illot i el bolet atòmic arribà fins a l'estratosfera. Ivy King, la major bomba atòmica de fissióIvy King fou la bomba de fissió més gran de la història. Es detonà el 16 de novembre del 1952 a les 11:30, hora local (o a les 23:30, hora mundial). La seva detonació es feu a l'aire, després de ser llançada per un bombarder B-36H. Referències A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Operació Ivy |
||||||||||||||||||||||||||||||||
Portal di Ensiklopedia Dunia
