Es coneix per ona quadrada a l'ona de corrent altern (CA) que alterna el seu valor entre dos valors extrems sense passar pels valors intermedis (al contrari del que succeeix amb l'ona sinusoidal i l'ona triangular, etc.)
S'usa principalment per a la generació de polsos elèctrics que són usats com a senyals (1 i 0) que permeten ser manipulades fàcilment, un circuit electrònic que genera ones quadrades es coneix com a generador de polsos, aquest tipus de circuits és la base de l'electrònica digital. S'utilitzen com a referències de temps o senyals del rellotge, pel fet que les seves transicions ràpides són adequades per a accionar circuits lògics síncrons en precisos intervals de temps.
El contingut espectral d'una ona quadrada es compon exclusivament d'harmònics imparells (f, 3f, 5f, etc.), estenent-se a freqüències més elevades com més abruptes siguin els seus flancs. Això té dues conseqüències:
La capacitància i autoinductancia paràsites filtren el senyal, eliminant les components de major freqüència, amb el qual l'ona quadrada es degrada, prenent un aspecte cada vegada més arrodonit.
D'altra banda, senyals molt abruptes produeixen radiació d'alta freqüència, donant problemes de compatibilitat electromagnètica i acoblaments (diafonia) entre pistes. Per això certes famílies lògiques com Q-mos (Quit-mos) controlen el pendent dels flancs del senyal, evitant que siguin massa abruptes.
La tensió composta conté una component fonamental RMS de:
Una ona quadrada ideal té transicions instantànies entre els nivells alts i baixos. A la pràctica, però, això no es pot aconseguir mai degut a les limitacions físiques del sistema que genera la forma de l'ona. El temps que tarda el senyal per anar d'un nivell baix a un nivell alt s'anomena temps de pujada i el d'anar d'un nivell alt a un de baix és el temps de baixada.