Olost
Olost és un municipi de la comarca del Lluçanès, està situat a l'oest de la regió de l'Alt Ter. El terme comprèn el poble d'Olost, cap de municipi, el poble de Santa Creu de Joglars i el Raval d'Olost. El municipi és força accidentat, amb sectors menys abruptes només a les terres pròximes al poble d'Olost, poc abans de l'aiguabarreig de la Riera Gavarresa i la riera de Lluçanès, que travessen de nord a sud el terme i donen una característica configuració de valls i petites carenes, on s'assenten antigues masies.[1] Geografia
Demografia
HistòriaLa primera documentació coneguda sobre Olost és del 908 dC. Es tracta d'una venda de terres a la demarcació de l'església de Santa Maria d'Olost. Altra documentació falsa datada el mateix any atribueix la reconstrucció de l'església al comte Guifré, fill del Pelós. Al llarg del segle x, el nom de Santa Maria d'Olost apareix en documents diversos. Durant l'Edat Mitjana, Olost va ser una de les poblacions amb més pes del Lluçanès. Amb la construcció del castell d'Olost el segle xi començà la llinatge dels senyors d'Olost. Dos-cents anys més tard, el 1230, els senyors d'Olost s'uniren per matrimoni amb la família dels Peguera, que s'instal·laren al Lluçanès i van acabar posseint, gràcies a la compra de la baronia de Lluçà, la major part del Lluçanès. Des de la meitat del segle xviii fins a la meitat del XIX, Olost va viure un gran creixement econòmic i demogràfic gràcies a la implantació d'indústries tèxtils. De totes maneres, durant la primera meitat del XIX, va ser, com altres pobles del Lluçanès, un dels escenaris de les guerres carlines. El 1835 els carlins van atacar i ocupar el poble, en mans fins llavors dels isabelins, i van cremar l'església. A partir de la meitat del segle xix, la població entrà en un període d'estancament econòmic, que es reflecteix en la davallada demogràfica: el nombre d'habitants, que el 1857 havia estat de 1211, va passar a 917 habitants el 1900. Durant el segle xx, Olost anà recuperant, amb alts i baixos, la població i millorà la seva economia. A partir dels anys 80 fins aquest moment, han anat sortint diversos grups i associacions que han ajudat a dinamitzar culturalment i lúdica el poble. El 3 de maig de 2023 el municipi, que fins aleshores formava part de la comarca d'Osona, va passar a integrar-se a la nova comarca del Lluçanès.[2] PolíticaLlistat d'alcaldes després de la dictadura franquista:
![]() Llocs d'interès
Festivitats
Entitats[4]
Fills il·lustres
Referències
Enllaços externs |
Portal di Ensiklopedia Dunia