Olga de Kíev

Olga,
o Helena de Kíev

Icona moderna imitant l'estil tradicional rus
Biografia
Naixement	Ольга, Helga, Olga Prekrasa (la Bella) c. 890 Pskov (Rus de Kíev)
Mort	969 (78/79 anys) Kíiv (Rus de Kíev)
Sepultura	Església de la Dormició (Kíiv) o Església dels Dècims, va ser destruïda en 1240, reconstruïda al s. XIX i novament destruïda el 1935
Regent Principat de Kíev, Rus de Nóvgorod, Rus de Kíev
Representa: Sviatoslav I de Kíev 945 – 960
Dades personals
Religió	Paganisme i cristianisme
Activitat
Ocupació	regent, kniaz
princesa, Isapóstolos (Igual als apòstols)
1547 - Isapòstol
Celebració	Església Catòlica Romana, Església Ortodoxa
Pelegrinatge	Església de la Dormició de Kíiv, fins a 1240
Festivitat	11 de juliol
Iconografia	Com a reina, amb una creu a la mà; amb son fill
Patrona de	Basilea (Suïssa)
Altres
Títol	Princesa
Família	Dinastia ruríkida, dinastia krúmida i dinastia Ki
Cònjuge	Ígor de Kíev (903–945), mort del cònjuge
Fills	Uleb Igorevich, Sviatoslav I de Kíev

Olga (rus: Ольга; norrè: Helga), batejada com a Helena (Pskov, 879[1] – Kíiv, 11 de juliol del 969) va ser una aristòcrata varega de la Rus de Kíev que es va casar amb Ígor de Kíev, fill de Rurik, príncep de Kíev, el 903, esdevenint així Gran Princesa de Kíiv. És venerada com a santa per les esglésies catòlica i ortodoxa.[2]

Biografia

Després que el seu marit Ígor fos mort en batalla, va governar la Rus en qualitat de regenta (945-963), en nom del seu fill Sviatoslav I. Va esmerçar esforços a venjar la mort del seu espòs, massacrant el poble drevlià, que n'havia estat el causant.

Va ser la primera sobirana de Kíev que es va convertir al cristianisme, el 957, en ocasió d'un viatge a Constantinoble;[3] en batejar-se, prengué el nom d'Helena. Va ser batejada pel patriarca de Constantinoble, Polieucte, i el seu padrí va ser l'emperador Constantí VII Porfirogènit. En tornar a Kíiv, va fer una gran difusió de la religió cristiana en tot el territori del principat, però no va poder convèncer el seu fill Sviatoslav perquè s'hi convertís.

Veneració

La veneració d'Olga es va iniciar sota el regnat del seu net Vladímir I, el 996 va fer portar-ne el cos a l'església que ell li havia dedicat. Se'n va fixar la festa l'11 de juliol, data que va ser confirmada pel concili rus el 1574.

• 
  Il·lustració d'un llibre rus de 1869
• 
  Quadre de Mikhail Nèsterov, 1892
• 
  Dibuix de Viktor Vasnetsov, 1885-1893
• 
  Ruïnes de l'església de la Dormició, on havia estat la tomba d'Olga, en un dibuix del començament del segle xix

Referències

1. «Olga de Kíiv». Catalunya Cristiana, vol. 46, num. 2335, 07-07-2024, pàg. 34.
2. Barreiro, Néstor. «Olga de Kiev, la santa patrona de los justicieros por mano propia» (en castellà). Clarín, 16-08-2023. [Consulta: 22 maig 2024].
3. «Russian Orthodox Church» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 26 setembre 2021].