Olanzapina
L'olanzapina és un antipsicòtic atípic que s'utilitza principalment per tractar l'esquizofrènia i el trastorn bipolar.[1] Per a l'esquizofrènia, es pot utilitzar tant per a la malaltia de nova aparició com per al manteniment a llarg termini.[1] Es pren per via oral o per injecció intramuscular.[1] Els efectes secundaris comuns inclouen augment de pes, trastorns del moviment, marejos, sensació de cansament, restrenyiment i boca seca.[1] Altres efectes secundaris inclouen pressió arterial baixa en posar-se dret, reaccions al·lèrgiques, síndrome neurolèptica maligna, sucre en la sang elevat, convulsions, ginecomàstia, disfunció erèctil i discinèsia tardana.[1] En persones grans amb demència, el seu ús augmenta el risc de mort.[1] L'ús en la part posterior de l'embaràs pot provocar un trastorn del moviment del nadó durant un temps després del naixement.[1] Encara que no està del tot clar com funciona, bloqueja els receptors de dopamina i serotonina.[1] L'olanzapina va ser patentada el 1991 i aprovada per a ús mèdic als Estats Units el 1996.[1][2] Està comercialitzada a Espanya com a EFG, Zyprexa, Zolafren, Arenbil, Zalasta.[3] Referències
|
Portal di Ensiklopedia Dunia