Odèn

Aquest article tracta sobre aquest municipi del Solsonès. Vegeu-ne altres significats a «Odèn».

Odèn

Bandera Escut d'armes
Tipus	municipi de Catalunya
Localització
42° 07′ 58″ N, 1° 27′ 18″ E
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Catalunya
Província	província de Lleida
Comarca	Solsonès
Capital	Cambrils Cambrils
Conté la subdivisió	Canalda
Població humana
Població	230 (2024) (2,01 hab./km²)
Llars	47 (1553)
Gentilici	Odenès, odenesa
Idioma oficial	català
Geografia
Superfície	114,4 km²
Banyat per	Ribera Salada
Altitud	1.130 m
Limita amb	Fígols i Alinyà Lladurs Castellar de la Ribera Bassella Navès la Coma i la Pedra Guixers Oliana
Organització política
• Alcalde	Albert Solé Casals (2023–)
Identificador descriptiu
Codi postal	25283
Codi INE	25148
Codi IDESCAT	251484
Lloc web	oden.cat

Odèn és un municipi del Solsonès, situat a l'extrem nord-occidental de la comarca. Ensems, també és un dels cinc pobles per bé que la capital és a Cambrils. Està dividit en les següents entitats de població (veïnats o pobles) entre les quals l'entitat municipal descentralitzada de Canalda (amb els nuclis de Puig-arnau, Cavallera i Encies), Cambrils (amb els nuclis de Llinars i el Racó), Odèn (amb el nucli de Montnou), la Móra Comdal (amb el nucli del Sàlzer) i la Valldan.

Municipi

Situació i límits

El municipi d'Odèn amb els municipis limítrofs i les entitats de població

El municipi d'Odèn, el tercer més extens de la comarca, es troba al nord-oest d'aquesta. Els seus límits són:

• Nord: amb el municipi de Fígols i Alinyà (Alt Urgell).
• Est: amb la Coma i la Pedra, Guixers i Navès.
• Sud: amb Lladurs i Castellar de la Ribera
• Oest: amb Oliana (Alt Urgell).

Geografia

• Llista de topònims d'Odèn (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc)

Orografia

És un territori força accidentat i excepte en la part de ponent del municipi, amb una acusada inclinació del nord al sud que va de prop dels 2.400 m d'altitud del Pedró dels Quatre Batlles fins als 641 m d'Aigüesjuntes o els 532 m d'altitud que assoleix la rasa de la Valldan al sortir del terme municipal.

Mapa de cotes d'altitud del municipi d'Odèn.

Al racó nord-oriental s'hi aixeca la part oriental de la Serra de Port del Comte que es perllonga cap a l'oest mitjançant la Serra de Campelles. Des d'elles arranquen, com una mena de contraforts, un seguit de serralades de direcció preponderant nord-sud que baixen fins a la Riera de Canalda, a la frontera sud del terme. A la banda oriental, però, s'hi obren dues valls que desguassen directament al Segre i que, per tant, presenten un descens de l'est cap a l'oest. Ambdues valls (La Valldan al sud i la de la Móra Comdal al nord), es troben separades de la resta del municipi per la Serra Seca.

Al Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya hi consten els següents accidents orogràfics:

Serralades

El Borrut, el Coscoller , la Muntanya d'Alinyà, la Serra de Campelles, la Serra de Canalda, la Serra de Cirera, la Serra de la Garriga, la Serra dels Obacs , la Serra de Munyidor, la Serra d'Odèn, la Serra d'Orrit, la Serra Pelada, la Serra Seca, el Serrat de la Font Vella, el Serrat de Pampa i el Serrat de Prat d'Estaques.

Cims

Cap d'Estaques, Colldemà, el Coscoller, el Pedró, el Vulturó, la Gespeguera, l'Espluga, Pedró dels Quatre Batlles, Puig Sobirà, Roc de la Mula, Roc del Migdia, Roca de Canalda, Roca de la Valldan, Roca Llarga, Roques Blanques, Serra-seca, Serrat de Carissols, Serrat de la Creu, Sobirans, Tossal de Cambrils, Tossal de la Pinassa, Tossal Rodó i Turó de les Olles..

Collades

el Coll de la Cadolla Verda, el Coll de la Móra, el Coll de l'Alzina, el Coll de Veça, el Coll del Boix, el Coll del Portell, el Coll del Vent, el Coll Pregon, la Collada de la Mata, la Collada de l'Estany, la Collada del Sàlzer, els Colls i el Portell del Llop.

Plans

el Pla de la Batalla, el Pla de la Llacuna i el Pla de les Guàrdies.

Altres orònims

la Bòfia de Torremàs, la Coma de la Comtessa, la Costa de la Fàbrica, la Costa de la Fagina i el Forat Negre.

Hidrografia

Mapa dels principals corrents fluvials del municipi d'Odèn.

Bona part del seu terme municipal comprèn la capçalera de la Ribera Salada però els pobles de La Valldan i Móra Comdal desguassen les seves aigües directament al Segre. La capçalera de la Ribera Salada està constituïda pel Riu Fred, el Riuet de la Plana, el Riu d'Odèn i la Riera de Canalda. Els principals corrents fluvials de la part oriental del municipi són el Riu de la Móra, la rasa de la Valldan i el torrent de Reixar.

Clima

DADES CLIMATOLÒGIQUES MENSUALS DE CAMBRILS[1]
Mes	Pluviometria (mm)	Temp. mínima (°C)	Temp. mitjana (°C)	Temp. màxima (°C)	Radiació solar (w/m2/dia)
Gener	48,3	-2,9	1,9	8,2	6.220
Febrer	38,4	-2,5	2,6	8,2	9.350
Març	58,3	-0,6	5,5	11,2	13.770
Abril	71,3	1,6	7,1	13,3	18.710
Maig	101,3	5,6	11,3	17,7	21.730
Juny	92,2	9,4	15,4	21,4	23.110
Juliol	63,3	12,3	18,9	25,2	22.390
Agost	91,6	12,1	18,4	25,2	20.010
Setembre	89,5	9,0	15,4	21,2	15.810
Octubre	76,4	4,4	10,2	15,5	10.590
Novembre	69,8	0,2	5,3	9,8	6.850
Desembre	59,7	-1,9	2,5	7,0	5.230

Demografia

Entitat de població	Habitants (2023)
Cambrils	56
Canalda	51
Llinars	47
el Montnou	37
Odèn	27
el Racó	19
la Valldan	18
la Móra Comdal	1
el Sàlzer	1
Font: Idescat

Evolució demogràfica

1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910 53 12 47 353 375 1.242 1.158 963 615 610

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994 615 632 640 622 534 489 390 337 310 310

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014 285 280 279 278 272 275 290 264 268 267

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034 259 260 258 252 230 - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

DISTRIBUCIÓ PER EDAT I SEXE '[2]
Any	Menors de 15 anys	De 15 a 64 anys	Més de 64 anys
2000	16 homes i 14 dones	87 homes i 72 dones	56 homes i 34 dones
2005	9 homes i 6 dones	95 homes i 75 dones	46 homes i 34 dones
2010	9 homes i 6 dones	106 homes i 69 dones	45 homes i 29 dones

Evolució demogràfica
Any	Nucli urbà			Poblament dispers			Total
	Homes	Dones	Total	Homes	Dones	Total
2000	0	0	0	20	12	32	32
2001	0	0	0	10	8	18	18
2002	0	0	0	11	9	20	20
2003	0	0	0	11	8	19	19
2004	0	0	0	11	8	19	19
2005	0	0	0	10	8	18	18
2006	0	0	0	10	9	19	19
2007	0	0	0	11	9	20	20
2008	0	0	0	11	8	19	19
Font: INE

Economia

L'activitat econòmica del municipi se centra de manera molt destacada en el sector primari per bé que en aquests últims anys el turisme rural ha experimentat un considerable augment.

Agricultura

Té escàs pes específic dins el sector, ja que la superfície dedicada a conreus no arriba al 10% del territori. És bàsicament de secà. Cal destacar el cultiu de patates, denominades trumfos (les patates de llavor d'Odèn tenien ja anomenada al s. XVI)

% SUPERFÍCIE MUNICIPAL DESTINADA A ÚS AGRÍCOLA (1999)[2]
Tipologia	hectàrees	% superfície del municipi	% comarcal d'aquesta tipologia
Terres llaurades	861	9,5	4,2
Pastures permanents	2.153	23,6	27,3
Boscos	5.321	58,4	10,4

Ramaderia

CAPS DE BESTIAR (dades de 1999)[2]
Tipologia	1982	1999	% comarcal	caps de bestiar per habitant
Boví	452	1.372	10,0	4,9
Oví	1.382	3.094	10,5	11,1
Cabrum	110	445	14,1	1,6
Porcí	921	3.181	2,4	11,4
Aviram	878	518	0,1	1,9
Conilles mare	856	635	6,1	2,3
Equí	54	22	18,2	0,1

A banda d'aquestes branques de la ramaderia clàssica, actualment al municipi hi ha instal·lat el centre de reproducció i cria de falcons destinats a la falconeria més gran del món: Roc Falcon

Població activa

De les 122 persones que configuraven la població activa d'Odèn l'any 2001 (100 el 1996), 44 treballaven al municipi i 78 es desplaçaven a treballar fora del municipi.

Al municipi hi havia 55 llocs de treball. 44 eren ocupats per residents i els 11 restants venien a treballar-hi des d'un altre municipi.[3]

% DE POBLACIÓ ACTIVA PER SECTORS[3]
Primari	Indústria	Construcció	Serveis
32%	21,3%	9,8%	36,9%

Índex de motorització

PARC DE VEHICLES (per cada 1000 habitants)[2]
any	Cotxes	Motocicletes	Camions i furgonetes
1991	278,15	36,42	201,99
2006	440,00	54,45	363,64
Catalunya (2006)	447,39	74,61	108,28

Serveis

Educació: L'any 2000 es va clausurar l'única escola d'ensenyament primari del municipi que estava ubicada a Cambrils.

Etimologia del topònim

L'etimologia del topònim "Odèn" és incerta, tot i que molt probablement és preromana. En l'acta de consagració de la catedral de la Seu d'Urgell (l'any 839) hi apareix escrit Odden. Segons el Diccionari català-valencià-balear, Meyer-Lübke l'inclou entre els noms que porten el sufix ibèric -en (BDC, XI, 6); segons Menéndez Pidal (Topon. 139), potser ve del llatí Audus sufixat amb -ēnu.

En un mapa publicat a Roma l'any 1690 hi apareix escrit Auden. Vegeu també, per aquestes qüestions i altres relatives a la història local, el llibre de Jaume Oliver, Odèn. Història i Patrimoni a la muntanya del Solsonès, Lleida, 2003[4]

Referències

1. «Atles Climàtic Digital de Catalunya». Arxivat de l'original el 2021-04-15. [Consulta: 29 maig 2017].
2. IDESCAT: Bases de dades municipals
3. IDESCAT: Fitxes municipals
4. Vegeu el mapa

Vegeu també

• Coll de l'Alzina (Odèn)
• Llista de topònims d'Odèn

Enllaços externs

• Pàgina web de l'Ajuntament
• Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya