|
 OV dels Bessons |
|---|
| Tipus | estrella peculiar, font propera a infrarrojos i font d'emissió de raigs UV  |
|---|
| Tipus espectral (estel) | kB8hB7HeB9.5IV-V[1] |
|---|
| Constel·lació | Bessons |
|---|
| Època | J2000.0 |
|---|
|
| Distància de la Terra | 205,855 pc [2] |
|---|
| Radi | 3,37 R☉ |
|---|
| Magnitud absoluta | −1,23 |
|---|
| Magnitud aparent (V) | 5,87 (banda V)[3] |
|---|
| Temperatura efectiva | 14.400 K[4] |
|---|
| Paral·laxi | 4,8578 mas[2] |
|---|
| Moviment propi (declinació) | −10,899 mas/a [2] |
|---|
| Moviment propi (ascensió recta) | −15,993 mas/a [2] |
|---|
| Velocitat de rotació estel·lar | 19 km/s[5] |
|---|
| Velocitat radial | 25,410101 km/s[6] |
|---|
| Gravetat superficial equatorial | 7.000 cm/s²[4] |
|---|
| Ascensió recta (α) | 6h 49m 49.8362s[2] |
|---|
| Declinació (δ) | 16° 12' 10.3827''[2] |
|---|
| Metal·licitat | 0,1[4] |
|---|
| Format per | |
|---|
|
|
OV dels Bessons (OV Geminorum) és un estel variable situat en la constel·lació dels Bessons de magnitud aparent mitjana +5,87.[7][8] Es troba a aproximadament 926 anys llum de distància del Sistema Solar.
Catalogada com a geganta blanc-blavosa de tipus espectral B7III o com subgeganta de tipus B6IV, OV Geminorum és un estel peculiar l'anòmala composició química del qual permet englobar-lo dins de dues classes d'estels diferents.[7][8][9] En primer lloc, és considerada un estel Bw o estel amb línies febles d'heli, l'abundància superficial del qual d'aquest element és particularment baixa. En segon lloc, és un estel de mercuri-manganès; amb una temperatura efectiva de 14.400 K, és considerada freqüentment l'estel més calent dins d'aquesta classe.[10]
OV Geminorum brilla amb una lluminositat 776 vegades major que la lluminositat solar i el seu radi és 4,2 vegades més gran que el del Sol.[11][12] La seva velocitat de rotació és de 19,5 km/s, sent est un límit inferior, ja que la velocitat real depèn de la inclinació de l'eix de rotació respecte a nosaltres.[10] Té una massa aproximadament 5 vegades major que la massa solar.[11] Amb una variació en la seva lluentor de 0,01 magnituds, està classificada com un estel Variable SX Arietis, i estan tipificades per l'estel α Sculptoris.
Referències
- ↑ Richard O. Gray «The late B-type stars: Refined MK classification, confrontation with stromgren photometry, and the effects of rotation» (en anglès). Astronomical Journal, 4-1994, pàg. 1556–1564. DOI: 10.1086/116967.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Afirmat a: Gaia Early Data Release 3. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 3 desembre 2020.
- ↑ Afirmat a: SIMBAD.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 «Elemental abundances in normal late-B and HgMn stars from co-added IUE spectra. I. Iron-peak elements» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 1993, pàg. 335–355.
- ↑ Norberto Castro «The IACOB project. III. New observational clues to understand macroturbulent broadening in massive O- and B-type stars» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 19-12-2016. DOI: 10.1051/0004-6361/201628541.
- ↑ «APOGEE Data and Spectral Analysis from SDSS Data Release 16: Seven Years of Observations Including First Results from APOGEE-South». Astronomical Journal, 3, 9-2020. DOI: 10.3847/1538-3881/ABA592.
- ↑ 7,0 7,1 OV Geminorum (SIMBAD)
- ↑ 8,0 8,1 OV Gemiorum Arxivat 2016-03-04 a Wayback Machine. (The Bright Star Catalogue)
- ↑ «Fundamental parameters of He-weak and He-strong stars». SAO/NASA ADS Astronomy Abstract Serviceautor=Cidale, L. S.; Arias, M. L.; Torres, A. F.; Zorec, J.; Frémat, Y.; Cruzado, A.. pp. 263-272.
- ↑ 10,0 10,1 «Xenon in mercury-manganese stars». SAO/NASA ADS Astronomy Abstract Serviceautor=Dworetsky, M. M.; Persaud, J. L.; Patel, K.. pp. 1523-1529.
- ↑ 11,0 11,1 «On the relationship between the mercury-manganese stars and the metallic-lined stars». SAO/NASA ADS Astronomy Abstract Serviceautor=Adelman, Saul J.; Adelman, A. S.; Pintado, O. I.. pp. 267-273.
- ↑ Catalogue of Stellar Diameters (CADARS)
|
.svg){kind=small}
