Novi Sad

Novi Sad

Нови Сад (sr-cyrl) Novi Sad (sr-latn)
Tipus	ciutat de Sèrbia i gran ciutat
Localització
45° 15′ 52″ N, 19° 49′ 54″ E
Estat	Sèrbia
Província autònoma	Voivodina
Districte	Districte de Bačka del Sud
Municipi	Novi Sad City ^(en)
Capital de	Districte de Bačka del Sud Voivodina Província Socialista Autònoma de Voivodina Bačka Oblast ^(en) Municipi de Novi Sad Banat, Bačka and Baranja ^(en) Novi Sad City ^(en)
Població humana
Població	380.000 (2020) (3.578,15 hab./km²)
Predom. ling.	Serbocroat
Geografia
Superfície	106,2 km²
Banyat per	Danubi
Altitud	80 m
Limita amb	Bački Petrovac Municipality ^(en) Titel Municipality ^(en) Žabalj ^(en) Temerin ^(en) Sremski Karlovci Beočin Municipality ^(en) Sremska Kamenica ^(en) Vrbas
Creació	1694
Identificador descriptiu
Codi postal	21000
Fus horari	UTC+01:00 Hora Central Europea
Prefix telefònic	21
Altres
Agermanament amb	Changchun (1981–) Dortmund (1982–) Nijni Nóvgorod (2006–) Pécs (2009–) Hòmiel (2013–) Toluca de Lerdo (2015–)
Lloc web	novisad.rs

No s'ha de confondre amb Novi Sad (Crimea).

Novi Sad (en alfabet ciríl·lic Нови Сад i en hongarès Újvidék) és una ciutat del nord de Sèrbia, situada sobre el riu Danubi. És la capital de la província autònoma de Voivodina.[1] Seu de l'antiga institució cultural i científica Matica Srpska, és un gran centre industrial i cultural. Novi Sad significa "Nou Jardí" en serbi.

És la segona ciutat més gran de Sèrbia, situada a la part sud de la conca Pannònica, a la frontera de les regions geogràfiques de Bačka i Sirmia. Flanqueja la vora del riu Danubi, i al nord les muntanyes de Fruška Gora.

Segons el cens de 2022, la població de l'àrea administrativa de la ciutat suma 368.967 habitants,[2] mentre que la seva àrea urbana, inclosos els assentaments adjacents de Petrovaradin i Sremska Kamenica. comprèn 306.702 habitants.

Història

Novi Sad es va fundar el 1694, quan els comerciants serbis van formar una colònia a través del Danubi des de la fortalesa de Petrovaradin, un lloc militar estratègic dels Habsburg.[3][4] En els segles següents, es va convertir en un important centre comercial, de fabricació i cultural. Històricament ha estat batejada com l'Atenes sèrbia.[5] La ciutat va ser fortament devastada a la Revolució de 1848, però posteriorment va ser reconstruïda i restaurada. Avui en dia, juntament amb la capital sèrbia de Belgrad, Novi Sad és un centre industrial i financer important per a l'economia sèrbia.

Novi Sad va ser Capital Europea de la Cultura el 2022[6] i Capital Europea de la Joventut el 2019..

Persones il·lustres

• Monica Seles (1973), Tenista
• Nemanja Radoja (n. 1993), futbolista

Referències

1. «Novi Sad». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 21 maig 2023].
2. 2022 Census of Population, Households and Dwellings: Ethnicity (data by municipalities and cities). Statistical Office of Republic Of Serbia, Belgrade, abril 2023. 
3. Riquet, Johannes; Kollmann, Elizabeth. Spatial Modernities: Geography, Narrative, Imaginaries (en anglès). Routledge, 2018-06-12. ISBN 978-1-351-39686-8. 
4. Wells, Mike. The Danube Cycleway Volume 2: From Budapest to the Black Sea (en anglès). Cicerone Press Limited, 2016-02-09. ISBN 978-1-78362-313-6. 
5. Diana, Mishkova. We, the People: Politics of National Peculiarity in Southeastern Europe (en anglès). Central European University Press, 2009, p. 277-278. ISBN 978-963-9776-28-9. 
6. «Esch, Kaunas and Novi Sad | Culture and Creativity» (en anglès). European Comission, 2022. [Consulta: 21 maig 2023].

Enllaços externs

En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons (Galeria)
Commons	Commons (Categoria)

• Lloc web oficial de Novi Sad Arxivat 2008-10-13 a Wayback Machine.
• Petrovaradin fortress
• Universitat de Novi Sad Arxivat 2006-08-12 a Wayback Machine.
• Matica srpska Arxivat 2007-08-12 a Wayback Machine.
• Ponts de Novi Sad Arxivat 2007-01-17 a Wayback Machine. (hongarès)