Noe Jordània

Noe Jordània

Biografia
Naixement	(ka) ნოე ჟორდანია 2 gener 1868 ^(Julià) Lantxkhuti (Imperi Rus)
Mort	11 gener 1953 (85 anys) París (Quarta República Francesa)
Sepultura	Leuville Cemetery ^(en)
Primer ministre de Geòrgia
Membre de la Duma de l'Imperi Rus
Membre de l'Assemblea Constituent Russa
Dades personals
Religió	Església ortodoxa i Església Ortodoxa de Geòrgia
Activitat
Ocupació	polític, periodista
Partit	Tercer Grup Partit Obrer Socialdemòcrata Rus
Participà en
30 abril 1907 ^(Julià)	V Congrés del Partit Obrer Socialdemòcrata de Rússia
10 abril 1906 ^(Julià)	IV Congrés del Partit Obrer Socialdemòcrata de Rússia
17 juliol 1903 ^(Julià)	II Congrés del Partit Obrer Socialdemòcrata de Rússia
Família
Cònjuge	Ina Zhordania
Signatura

Noe Jordània (georgià ნოე ჟორდანია, 2 de gener, 1868 – 11 de gener, 1953) fou un periodista i polític georgià. Fou el primer líder de la República Democràtica de Geòrgia (RDG) el 1918 - 1921.

Era fill d'un petit propietari de Lanchkhuti, a l'oest de Geòrgia, i fou el fundador del grup Mesame-Dasi ("tercer grup"), un dels primers grups socialistes a Tbilisi. Jordània esdevingué membre del Partit Socialdemòcrata Obrer Rus i portaveu del Partit Socialdemòcrata Georgià (menxevic). El 1906, es va unir a la facció menxevic de la Duma Estatal de Rússia.

Després que la Revolució de febrer de 1917 destronés la monarquia a Rússia, Jordània fou escollit cap del Soviet de Treballadors i Soldats de Tbilisi. El desembre de 1917, fou escollti cap del parlament georgià, l'Assemblea Nacional (Dampudznebeli Kreba). El 26 de maig de 1918 fou nomenat cap de govern de la República Democràtica de Geòrgia (RDG). El seu govern organitzà una reforma agrària, redactà una legislació social moderna i lluità tant contra els bolxevics i moviments seraratistes del país. De 1918 a 1921 Geòrgia fou reconeguda per Japó, Bèlgica, Alemanya, Itàlia, Turquia, el Regne Unit, França, i, el 1920, Rússia.

El 25 de febrer de 1921, Jordània fou deposat per l'Exèrcit Roig i Geòrgia fou incorporada a la Unió Soviètica com a part de la República Federativa Socialista Soviètica de Transcaucàsia. El 17 de març de 1921, Jordània s'exilià a París, on va dirigir fins a la seva mort el Govern de la República Democràtica de Geòrgia a l'exili.

Jordània fou enterrat al cementiri de Leuville-sur-Orge (França). El president Mikhail Saakashvili visità la seva tomba el 10 de març de 2004 i oferí la seva família un funeral d'estat a Tbilisi. Tanmateix, aquesta oferta no es va materialitzar.