Niuas
El grup Niuas és l'arxipèlag més septentrional i allunyat de Tonga. Consta només de tres illes volcàniques: Niuatoputapu, Niuafoʻou i Tafahi. Administrativament és una de les cinc divisions de Tonga, amb capital a Hihifo de l'illa Niuatoputapu, però governada des de Nuku'alofa, la capital a Tongatapu. El nom «niua» significa 'fulla de palma' i indica la gran quantitat de cocoters. És un nom molt utilitzat en diferents llocs de la Polinèsia, significativament a l'illa i estat de Niue. Les Niuas queden molt aïllades, amb uns enllaços aeris i marítims irregulars. No existeix turisme i s'han mantingut les tradicions tongaleses. Les dades bàsiques de les illes del grup són:
A més, a 38 km al nord de Tafahi, es troba l'escull Curacoa dividit en dues parts separades 90 m. A 6 km al sud-oest de l'escull es troba el volcà submarí de Curacoa, i a 10 km més al sud es troba el banc Curacoa de 18 m de profunditat. Les Niuas van ser descobertes pels holandesos Jacob Le Maire i Willem Schouten, el 1616, en camí d'est a oest entre Rangiroa, a les Tuamotu, i les illes Hoorn, a Wallis i Futuna. La primera illa la van anomenar Cocos. És Tafahi, justament l'única de les tres Niuas que no porta el prefix niua. Mentre estaven negociant van arribar els veïns de Niautoputapu i els van atacar per sorpresa. Van anomenar aquesta illa Verraders Eylandt, 'illa dels Traïdors'. Seguint la seva ruta a l'oest van trobar la tercera illa, Niuafo'ou, on esperaven trobar aigua i avituallaments i la van anomenar Goede Hoop, 'Bona Esperança', de forma precipitada, ja que no van trobar on fondejar.
|
Portal di Ensiklopedia Dunia