Nippon Budokan
El Nippon Budokan (日本武道館, Nippon Budōkan, «lloc d'arts marcials del Japó») és un pavelló cobert per a esdeveniments ubicat al districte toquiota de Chiyoda. Ubicat dins del parc de Kitanomaru, entre el palau de Kokyo i el santuari de Yasukuni, el Nippon Budokan fon construït l'any 1964 per a la competició de judo als Jocs Olímpics d'estiu de 1964, en els quals fon deport olímpic per primera volta: projectat per l'arquitecte nipó Mamoru Yamada, que s'inspirà en la planta octogonal del Yumedono de Hôryû-ji, el Budokan fa quaranta-dos metres d'alçada, compta amb vora quinze mil localitats i costà 5,6 milions de dòlars. D'ençà, el Budokan ha acollit competicions d'aikido, judo, karate, kendo, kyūdō, naginata i shōrinji kenpō, a més de lluita lliure, kickboxing i K-1; no obstant això, el Nippon Budokan és conegut internacionalment com a sala de concerts des que els Beatles hi actuaren l'any 1966.[1] El Nippon Budokan acollirà les competicions de judo i karate dels Jocs Olímpics d'Estiu de 2020.[2] CronologiaEn l'olimpíada del 1964, Anton Geesink guanyà l'or contra l'equip japonés; el 1967 acollí el Campionat del Món de voleibol femení, guanyat pel Japó.[3]
ConcertsQuant a concerts, els primers foren els del grup anglés The Beatles l'any 1966, precedit per un debat públic que posava objeccions al fet que un grup de música estranger usara un lloc destinat a les arts marcials tradicionals japoneses: un grup de manifestants amenaçà d'interrompre l'actuació, que al remat es dugué a terme amb un públic tot assentat, acostumat a escoltar en silenci i a aplaudir només al final de cada cançó.[4] El Budokan apareix en les primeres pàgines del manga Joc d'heroïnes, en el vessant de sala de concert. UbicacióEl lloc del Nippon Budokan, que no compta amb aparcament, és accessible en cotxe, taxi o metro: per l'estació de Kudanshita passen les línies de Toei Shinjuku (S-05), Hanzōmon (Z-06) i Tōzai (T-07); els ascensors i els vàters de l'estació estan adaptats per a discapacitats, encara que la rampa d'accés al parc és prou costeruda.[5] Referències
|
Portal di Ensiklopedia Dunia