Nina Paley

Nina Paley

(2009)
Biografia
Naixement	(en) Nina Carolyn Paley 3 maig 1968 (56 anys) Urbana (Illinois)
Ideologia	Antinatalisme
Religió	Ateisme
Formació	University Laboratory High School ^(en)
Activitat
Ocupació	directora de cinema, guionista, dibuixant, animadora, escriptora
Activitat	1981 -
Membre de	QuestionCopyright.org ^(en)
Moviment	Opposition to copyright ^(en)
Participà en
	Swatantra 2014 ^(en)
Obra
Obres destacables Nina's Adventures ^(en) (2002) The Hots ^(en) (2008) Sita Sings the Blues (2018) Seder-Masochism
Família
Pare	Hiram Paley
Premis
Beca Guggenheim
Lloc web	ninapaley.com

Nina Paley és una animadora i dibuixant de còmics.[1] És també una activista a favor de les llicències Creative Commons.[2] que ha creat el terme "desobediència intel·lectual".[3] La seua experimentació al camp de l'animació la porta a la creació de quiltimation i embroidermation.[1] És ètnicament jueva.[4]

El 1988 de la ciutat natal, Urbana, anà amb l'edat de vint anys a Santa Cruz, Califòrnia, on comença a exercir com a dibuixant de còmics.[5] Després de treballar amb còmics com Nina's adventures i Fluff troba a l'animació el mitjà d'expressar les seues idees.[6]

Les animacions creades el 1998 (Follow your bliss, Cancer i I heart my cat) participaren en festivals pel món arribant I heart my cat a guanyar un premi el 1999 concedit per l'audiència.[6] El 2003 guanyà el primer premi al festival Earthvision Environmental per l'animació The stork i per la mateixa animació guanyà una invitació no sol·licitada per a atendre el festival Sundance. La bona rebuda de The stork no se l'esperava per tractar temes controvertits com la superpoblació.[7]

El 2002 el seu marit l'abandonà a l'Índia i llegí el Ramayana.[8] Creà un curtmetratge animat basat en una escena del Ramayana anomenat Tiral by Fire, que fou ben rebut pels crítics i el públic. El mes de desembre de 2004 començà a crear una obra basada en el Ramayana des del punt de vista de Sita.[9] El 2008 fou publicada i rebé petició de ser prohibida per hinduistes conservadors.[4]

El 2011 començà a treballar amb la tècnica de fer cobrellits.[10] Crea junt a Theodore Gray el projecte de PaleGray Labs.[11]

Obres

• Còmics:
  • Nina's adventures: publicat a Sta Cruz comic news, i després als periòdics L.A Reader, Comic Relief Magazine, The funny times i the San Francisco Examiner.[5]
  • Fluff: publicada per Universal Press Syndicate.[12]
  • Mimi & Eunice[13]
• Animació:
  • Fetch! (2001)[5]
  • Minute Memes
  • The copying is no theft
  • Luv Is…[6]
  • Pandorama (1991)[7]
  • Cancer (1998)
  • I heart my cat (1998)
  • Follow your bliss (1998)[6]
  • The stork[7]
  • Tiral by Fire[9]
  • Sita sing the blues (2008)[14]
  • Kahlil Gibran's The Prophet, com a directora d'un dels segments[15]
  • This Land is Mine (2012)[16]

Referències

1. Estudillo Molina, 2016, p. 14.
2. Estudillo Molina, 2016, p. 15.
3. Darat, Nicole; Tello, Andrés Maximiliano «Desobediencia intelectual: resistencias a la privatización del conocimiento». Polis (Santiago), 15, 43, 4-2016, pàg. 313–329. DOI: 10.4067/S0718-65682016000100015.
4. Dodd, 2016, p. 1.
5. Estudillo Molina, 2016, p. 22.
6. Estudillo Molina, 2016, p. 26.
7. Estudillo Molina, 2016, p. 27.
8. Estudillo Molina, 2016, p. 28.
9. Estudillo Molina, 2016, p. 29.
10. Estudillo Molina, 2016, p. 32.
11. Estudillo Molina, 2016, p. 42.
12. Estudillo Molina, 2016, p. 23.
13. Estudillo Molina, 2016, p. 39.
14. Sridharan, Tarini «Transnational Adaptation: The Complex Irreverence of Narrative Strategy in Nina Paley’s Sita Sings the Blues». Mediascape, tardor 2014. Arxivat de l'original el 2016-12-09 [Consulta: 26 febrer 2017].
15. «Cuatro películas de animación preseleccionadas a los Óscar compiten en Gijón». El Digital de Asturias, 11-11-2014 [Consulta: 27 febrer 2017].
16. Waren, Roz «Nina Paley’s This Land Is Mine Is Edgy, Brilliant and Timely». The Huffington Post, 23-10-2014 [Consulta: 27 febrer 2017].

Bibliografia

• Estudillo Molina, Ana Maria. Nina Paley: La fusión entre la animación 2D y la animación tradicional (Tesi doctoral), 2016. 
• Dodd, Kevin V. «Sita Sings the Blues». Journal of Religion & Film, 13, 2, 2016.