Nicolaus Bernoulli I

Nicolaus Bernoulli I

Biografia
Naixement	21 octubre 1687 Basilea (Antiga Confederació Suïssa)
Mort	29 novembre 1759 (72 anys) Basilea (Antiga Confederació Suïssa)
Sepultura	Peterskirche ^47° 33′ 34″ N, 7° 35′ 07″ E
Rector de la Universitat de Basilea
1747 – 1747 ← Johann Balthasar Burckhardt ^(en) – Emanuel König →
Rector de la Universitat de Basilea
1743 – 1743 ← Johann Grynaeus – Daniel Bernoulli →
Rector de la Universitat de Basilea
1738 – 1739 ← Peter Ryhiner ^(en) – Johann Rudolph Zwinger →
Dades personals
Residència	Antiga Confederació Suïssa
Formació	Universitat de Basilea (–1709)
Tesi acadèmica	De Usu Artis Conjectandi in Jure  (1709 )
Director de tesi	Jakob Bernoulli
Activitat
Camp de treball	Teoria de la probabilitat, matemàtiques, geometria, lògica, dret, teoria d'equacions diferencials i theory of error ^(en)
Lloc de treball	Basilea Pàdua
Ocupació	matemàtic, professor d'universitat, jurista
Ocupador	Universitat de Basilea (1722–1759) Universitat de Pàdua (1716–1722)
Membre de	Acadèmia de Ciències de l'Institut de Bolonya (1724–) Royal Society (1714–) Acadèmia Prussiana de les Ciències (1713–)
Professors	Jakob Bernoulli
Obra
Obres destacables Paradoxa de Sant Petersburg
Família
Família	Família Bernoulli
Pares	Nicolaus Bernoulli   i Ursula Stähelin
Parents	Jakob Bernoulli, oncle Johann Bernoulli, oncle Hieronymus Bernoulli, oncle
Premis
(1714)  Membre de la Royal Society

Nicolaus Bernoulli I (Basilea, 21 d'octubre de 1687 - Basilea, 29 de novembre de 1759) va ser un matemàtic suís del segle xviii que va ser un dels iniciadors de la teoria de la probabilitat.

Vida

Nicolaus Bernoulli I era fill de Nicolaus Bernoulli, un pintor i regidor de l'ajuntament de Basilea que era germà dels reconeguts matemàtics Jakob i Johann Bernoulli.[1] Nicolaus I va estudiar matemàtiques amb els seus oncles. El 1704 va obtenir la seva graduació a la Universitat de Basilea i el 1709 el doctorat a la mateixa universitat amb una tesi titulada Dissertatio Inauguralis Mathematico-Juridica de Usu Artis Conjectandi in Jure que pretenia aplicar la teoria de la probabilitat a certes qüestions jurídiques.[2]

Els anys següents els va dedicar a editar l'obra del seu oncle Jakob (mort el 1705),[3] acabant per editar l'any 1713 l'Ars conjectandi, un llibre sobre probabilitats que el seu oncle havia deixat inacabat i que Nicolaus I creia que podia estendre al món econòmic i polític.[4]

El 1712 va fer un grand tour per Holanda, Anglaterra i França, on va conèixer Pierre Rémond de Montmort, de qui va esdevenir gran amic i col·laborador.

El 1716 va ser nomenat catedràtic a la Universitat de Pàdua[5] on va romandre fins al 1722, treballant en geometria i equacions diferencials. El 1722 va retornar a Basilea per a fer-se càrrec de la càtedra de lògica de la universitat; a partir de 1731 va ser catedràtic de dret.[6] Va arribar a rector d'aquesta universitat en quatre ocasions.

Obra

Malgrat que Nicolau I era un matemàtic dotat, no va ser gaire productiu. La majoria de les seves troballes estan en la seva correspondència, sobretot en la creuada amb Montmort. Bona part d'aquesta correspondència (1710-1712) va ser inclosa per Montmort en el seu llibre Essai d'analyse sur les jeux de hazard (París, 1713).[7][8] La primera versió de la Paradoxa de Sant Petersburg, que posteriorment resoldria Daniel Bernoulli, està precisament en aquesta correspondència.[9]

També és d'interès la seva correspondència creuada amb Leibniz, discutint qüestions de convergència, i amb Euler, en què critica l'ús indiscriminat de sèries divergents.

Referències

1. Csörgő, 2001, p. 55.
2. Polasek, 2000, p. 38.
3. Bellhouse, 2011, p. 106.
4. Stigler, 1986, p. 71.
5. Maffioli, 1994, p. 39.
6. Polasek, 2000, p. 39.
7. Bellhouse, 2011, p. 75, 81, 83, 105 i altres.
8. Stigler, 1986, p. 226.
9. Ethier, 2010, p. 69.

Bibliografia

• Bellhouse, David R. Abraham de Moivre (en anglès). CRC Press, 2011. ISBN 978-1-56881-349-3. 
• Csörgő, Sándor. «Nicolaus Bernoulli». A: C.C. Heyde, P. Crepel, S.E. Fienberg, E. Seneta, J. Gani (eds.). Statisticians of the Centuries (en anglès). Springer, 2001, p. 55-63. ISBN 978-0-387-95283-3. 
• Ethier, Stewart N. The Doctrine of Chances. Probabilistic Aspects of Gambling (en anglès). Springer, 2010. ISBN 978-3-540-78782-2. 
• Maffioli, Cesare. Out of Galileo: The science of waters 1628-1718 (en anglès). Erasmus Publishing, 1994. ISBN 9789052350714. 
• Polasek, Wolfgang «The Bernoullis and the origin of probability theory: Looking back after 300 years» (en anglès). Resonance, Vol. 5, Num. 8, 2000, pàg. 26-42. DOI: 10.1007/BF02837935. ISSN: 0973-712X.
• Stigler, Stephen M. The History of Statistics (en anglès). Harvard University Press, 1986. ISBN 0-674-40340-1. 

Enllaços externs

• O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Nicolaus Bernoulli I» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
• Fleckenstein, J.O. «Bernoulli, Nikolaus I» (en anglès). Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 20 novembre 2024].