|
Nicandre de Claros
Nicandre de Claros (en llatí Nicander, en grec Νίκανδρος Níkandros), fill de Damneu, va ser un poeta grec autor de dos poemes[1] que es conserven i d'altres que s'han perdut. També fou metge i gramàtic a més de poeta. Era sacerdot hereditari del culte a Apol·lo en el temple de la seva localitat natal, càrrec en el qual va succeir al seu pare. Era natural de Claros prop de Colofó a la Jònia, i de vegades és anomenat Nicandre de Colofó. Va escriure un llibre sobre Etòlia i podria haver estat contemporani d'Àrat de Sició i de Cal·límac però més probablement va viure un segle després. Va dedicar un poema al rei Àtal de Pèrgam que probablement era Àtal III de Pèrgam (139 aC-133 aC) i, per tant, hauria viscut vers 185 aC a 135 aC.[2] El seu poema més llarg és Θηριακά (Theriaca, en llatí) format per un miler de línies hexàmetres. En ell, descriu la naturalesa dels animals verinosos del seu entorn, incloent serps, aranyes i escorpins, i les característiques dels danys que podien provocar. L'altre poema Ἀλεξιφάρμακα (Alexipharmaca) està format per sis-centes línies hexàmetres. Es considera una obra quasi bessona de la Theriaca, en la qual Nicandre amplia els coneixements de l'època sobre antídots, pocions i símptomes relacionats amb els enverinaments. Oblidades durant molts segles, aquestes obres foren traduïdes al llatí, difoses i comentades al Renaixement.[3] Les seves obres perdudes són:
Referències
Enllaços externs
 A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nicandre de Claros |
||||||||||||||||||||
Portal di Ensiklopedia Dunia
