Necròpolis dels Antef
La necròpolis dels Antef, també coneguda com El-Tarif o At-tarif, és un cementiri on foren enterrats els faraons de la dinastia XI. Forma part del conjunt de cementiris o petites necròpolis conegut com a Vall dels nobles, de totes aquestes necròpolis, la d'el-Tarif és la que està situada més al nord, davant per davant del temple de Karnak, a la ribera oest del riu Nil. La necròpolis està situada a l'oest de Luxor, entre el temple de Hatshepsut (a l'oest) i el temple de Seti I (a l'est); té menys d'un quilòmetre, al nord fins a Dra Abu al-Naga i a 1 km al sud el temple de Tuthmosis III, el temple de Siptah i el d'Amenofis II,a tocar del Ramesseum. A l'oest, abans del temple de Hatshepsut, es troben la necròpolis d'Asasif i el temple de Mentuhotep II. És la necròpolis més antiga de la regió, però les restes que es conserven són poques. La majoria de les tombes són de tipus saff ("filera"/"sèrie" en àrab), un tipus de tomba rupestre típica de la zona de Tebes.[1][2] La necròpolis conté, com a mínim, entre 300 i 400 tombes dels últims anys del Primer Període Intermedi i del l'Imperi Mitjà (tombes saff) i algunes de l'Imperi Antic (mastabes), moltes de les quals han quedat cobertes i/o destruïdes per les construccions modernes. La necròpolis cobreix una àrea d'aproximadament 1600 metres (de nord a sud) per 600 metres (d'est a oest). Durant la dècada dels 70 (segle xx) es va descobrir que a la zona d'El-Tarif hi havia hagut també una necròpolis d'època predinàstica, possiblement de pels volts del 6000 aC.[3] De les tombes que es coneixen, les més destacades són les dels dels faraons de la dinastia XI Antef I,[4] II i III.[1] Les tombes es coneixen pel nom local de Saff el-Dawaba (Antef I?), Saff el-Kisasija (Antef II) i Saff el-Baqar (Antef III?).[3][5] La necròpolis ha estat estudiada i excavada diverses vegades, però mai de manera sistemàtica. Entre el 1860 i el 1889 la van explorar els egiptòlegs francesos Auguste Mariette, Gaston Maspero i Georges Daressy. Entre el 1908 i el 1909, l'anglès Flinders Petrie va estudiar les tombes menors i, entre el 1966 i el 1974, l'egiptòleg alemany Dieter Arnold va excavar de forma sistemàtica les tombes reials i va localitzar en un mapa a escala la resta de tombes que eren visibles a simple vista.[3] Referències
Enllaços externs
|
Portal di Ensiklopedia Dunia