ca Moviment (rellotge)

Un moviment, en rellotgeria, és el conjunt de totes les peces que permeten fer funcionar un rellotge. Cada tipus de moviment es qualifica amb una nomenclatura d'acord amb la seva forma i valua, sota el títol de «calibre», per exemple el «Valjoux 7750».^[1]

Les dimensions d'un moviment es mesuren en mil·límetres, però els rellotgers utilitzen també la « línia », antiga mesura equivalent a 2,255 mil·límetres i designada pel símbol ’’’. De mitjana, un moviment mecànic simple té unes 130 peces.^[2]

Moviment mecànic amb corda manual

Un moviment és constituït elements mecànics donant la unitat de temps. L'escapament regula l'energia emmagatzemada al tambor o en la pujada dels pesos. El tambor conté la molla reial, que es remunta manualment per l'intermediari de la tija del bobinatge, i que emmagatzema l'energia mecànica del moviment.^[3]

Moviment mecànic amb corda automàtica

El moviment automàtic té la mateixa funció que el moviment mecànic manual, però el re-muntatge de la molla prové d'una massa oscil·lant equipada amb un embragatge doble invertit que tramet la força al tambor.^[4]

Moviments derellotge de torre

Article principal: Rellotge de torre

Moviments de grans rellotges públics en edificis com ajuntament, escola, castell, església o monestir.

Moviments electromecànics

Moviments mecànics amb bobinatge elèctric

Entre altres sistemes, es van utilitzar motors elèctrics o electroimants per al control automatitzat de moviments convencionals,^[5] incloent els rellotges de torre.

Moviments síncrons i motors pas a pas

El moviment de rellotge síncrons és un motor síncron que acciona els elements de visualització com busques, rodes numerades o plaques amb números que cauen en un display mitjançant uns engranatges. Els rellotges fills, extreuen impulsos del rellotge mare i els utilitzen per controlar un motor pas a pas o sincronitzar les seves busques accionades per motors pas a pas, funcionen de manera similar a les xarxes de rellotges. Els rellotges alimentats per bateries utilitzen motors d'estalvi d'energia com el motor pas a pas Lavet.

Moviment de quars

Moviment electrònic amb una base de temps garantida per un conjunt oscil·lant regulat per un cristall de quars. L'energia és subministrada per una pila elèctrica. La freqüència de ressonància del quars és llavors la referència de temps. Un moviment de quars té una deriva de l'ordre de 0,1 ppm (parts per milió, és a dir, 0,3 s/mes, amb cristall de 30KHz), quan la deriva d'un moviment mecànic varia entre 10 s/dia i 6 s/mes.^[6]

Referències

↑ «Calibre». Fondation de la Haute Horlogerie. [Consulta: 22 gener 2012].
↑ «Clock Services and Repairs Arxivat 2009-05-22 a Wayback Machine.». Affordable Clocks. [Consulta: 9 juliol 2008].
↑ «Watch glossary Arxivat 2016-03-04 a Wayback Machine.». WatchesOkay. [Consulta: 8 octubre 2015].
↑ Ruxu Du; Longhan Xie. The Mechanics of Mechanical Watches and Clocks. Springer, 28 juny 2012, p. 114–. ISBN 978-3-642-29307-8 [Consulta: 22 febrer 2013].
↑ Die Uhr (en alemany). K. Fulde., 1963.
↑ «Archived copy Arxivat 2009-07-28 a Wayback Machine.». [Consulta: July 21, 2009].

Vegeu també

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Moviment

Explosion d'un mouvement empierré Arxivat 2009-07-14 a Wayback Machine. Pierhor: Horlogerie

[1] «Calibre». Fondation de la Haute Horlogerie. [Consulta: 22 gener 2012].

[2] «Clock Services and Repairs Arxivat 2009-05-22 a Wayback Machine.». Affordable Clocks. [Consulta: 9 juliol 2008].

[Glossary-3] «Watch glossary Arxivat 2016-03-04 a Wayback Machine.». WatchesOkay. [Consulta: 8 octubre 2015].

[DuXie2012-4] Ruxu Du; Longhan Xie. The Mechanics of Mechanical Watches and Clocks. Springer, 28 juny 2012, p. 114–. ISBN 978-3-642-29307-8 [Consulta: 22 febrer 2013].

[K._Fulde._1963_p.-5] Die Uhr (en alemany). K. Fulde., 1963.

[6] «Archived copy Arxivat 2009-07-28 a Wayback Machine.». [Consulta: July 21, 2009].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

Moviment (rellotge)