Molí del Grau (l'Estany)

Infotaula edifici Molí del Grau
Dades
Tipus	Molí hidràulic
Construcció	S. XV-XVIII, XX
Característiques
Estil arquitectònic	Obra popular
Altitud	866 m
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	l'Estany (Moianès)
Localització	Afores, prop de la Serreta
41° 52′ 19″ N, 2° 06′ 58″ E
Bé integrant del patrimoni cultural català
Id. IPAC	16466

Molí del Grau és un molí situat en el terme municipal de l'Estany, a la comarca del Moianès. És una obra inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Està situat a prop i al nord-est del nucli urbà de l'Estany, en el costat de llevant de la carretera C-59 i al nord-oest de Betlem. És al costat nord-oest mateix del Pedró de Pontarró i a ponent de la Mina. A migdia d'aquest molí s'estenen les Saleres del Grau. El molí té annexa la capella de la Mare de Déu de Montserrat del Molí del Grau.[1]

Descripció

Antic molí, avui convertit en segona residència. L'edifici salva un gros desnivell de tal manera que a la façana principal s'hi observa una planta, mentre que els darreres compten amb quatre plantes i soterrani. L'antiga façana no és visible a l'exterior, doncs a la dècada del 1960 s'hi va afegir un cos, allargant la casa pel davant.[2] Totes les obertures estan adovellades amb pedra picada, a les cantonades també hi figuren grans carreus de pedra picada.[2]

Una escala exterior de pedra comunica el davant amb els darreres de la casa, salvant el desnivell. A l'angle NW hi ha una petita capella. A l'interior, els pisos són comunicats mitjançant una estreta escala.[2]

El permòdol de pedra procedeix de la finca del molí de l'Estany i en l'actualitat és guardat a la casa dels propietaris del Molí.[2] Hom hi pot veure esculpida la figura rudimentària d'un personatge, completament nu i en actitud autoeròtica.[2] Ornen la figura dues rosetes, situades a cada banda, a l'alçada del coll del personatge, que semblen tenir una perllongació en forma de tija. Als laterals del permòdol s'hi repeteix el motiu decoratiu, les rosetes.[2]

Història

El molí és documentat des del segle xv. Durant una època va ser propietat del monestir de l'estany. Més tard passà a formar part de les propietats del mas Grau. L'actual estructura de la casa del Molí és pròpia del segle XVIII; una llinda, datada al 1760, porta la inscripció "Joseph Febrer y Grau".[2]

Fa ben bé una centúria que l'edifici no s'utilitza com a molí. A la dècada dels 1940, després d'un període d'abandonament, la casa va passà a uns altres propietaris qui en van començar el procés de restauració i rehabilitació passant a ser segona residencia.[2] La casa guarda mobiliari i altres ornamentacions interessants.[2]

El permòdol va ser trobat a l'exterior de la casa del Molí, fora de context, arran d'unes reformes que es feien al voltant dels anys 1940.[2] Al lloc on va ser trobat hi havia un safareig públic.[2] Després d'un temps de romandre a l'exterior, la peça va ser traslladada a l'interior de la casa del Molí de l'estany, per evitar així el seu deteriorament i per millorar-ne la seguretat.[2]

Referències

1. AYMAMÍ DOMINGO, Gener i PALLARÈS PERSONAT, Joan. Els molins hidràulics del Moianès i de la Riera de Caldes. Barcelona: Unió Excursionista de Catalunya de Barcelona, 1994. (Arxiu Bibliogràfic Excursionista de la UEC). ISBN 84-85678-125
2. «Molí del Grau». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 8 març 2017].