Mireille Grosjean
Mireille Grosjean (en esperanto: Mirejo Groĵan) (La Chaux-de-Fonds, 1946) és una pedagoga, pacifista i esperantista suïssa.[1] De jove va estudiar idiomes, així com geografia i història a la Universitat de Neuchâtel.[1] El 2014 es va diplomar en estudis d'interlingüística a la Universitat Adam Mickiewicz a Poznań, Polònia.[1] Durant molts anys ha estat professora d'idiomes, especialitzada en educació intercultural.[1] Mireille Grosjean és activa en nombroses organitzacions, entre les quals destaca l'Associació Suisse des Educateurs a la Paix (ASEPAIX), entitat de la qual va ser fundadora. També és presidenta de la Lliga Internacional de Professors Esperantistes (ILEI)[2] i co-fundadora de l'associació AikidEo, entitat que busca lligar l'ideal pacifista de la llengua auxiliar internacional esperanto amb els valors de l'art marcial japonès aikido. Com a activista, a més de pels seus viatges arreu del món per promoure l'esperanto, és coneguda per haver co-organitzat la campanya "Esperanto, Premi Nobel de la Pau" el 2008, activitat que va tenir un cert ressò mediàtic.[3][4][5] El 2014 va rebre el guardó Esperantista de l'any, que atorga annualment la revista La Ondo de Esperanto.[6] En la votació final es va imposar a Stefan MacGill, Hori Jasuo, Heidi Goes, Kalle Kniivilä i Chuck Smith.[6] La llista de guardonats amb aquest premi inclou a personalitats com el poeta escocès diverses vegades candidat al Premi Nobel de Literatura William Auld o com Bertilo Wennergren, autor de la imponent Plena Manlibro de Esperanta Gramatiko.[6] El jurat va valorar especialment activitats de Grosjean al continent africà, com l'organització del 5è Congrés Africà d'Esperanto.[6] A més, també va destacar la seva activa tasca com a presidenta d'ILEI, incloent-hi l'organització de la 47a conferència internacional d'aquesta entitat celebrada el 2014 a Montevideo i el Tercer Col·loqui Mundial sobre l'Ensenyament de l'Esperanto, que tindrà lloc el 2015 a La Chaux-de-Fonds.[6] El 2016 va rebre el premi Premi Deguĉi, que atorga anualment l'Associació Mundial d'Esperanto a persones amb una reconeguda trajectòria en l'ús de l'esperanto com a potencial recurs per a la pau mundial.[7] És una de les figures que surten a l'enciclopèdia Nia Diligenta Kolegaro de Halina Gorecka i Aleksander Korĵenkov, publicada a Kaunas el 2018, i que recull les biografies dels 200 esperantistes més eminents de la història.[8] Vegeu tambéReferències
Enllaços externs
|
Portal di Ensiklopedia Dunia