Miquel Taronita
Miquel Taronita (grec: Μιχαήλ Ταρωνίτης, Mikhaïl Taronitis) fou un aristòcrata romà d'Orient i cunyat de l'emperador Aleix I Comnè (r. 1081-1118). Fou desterrat el 1094 per la seva participació en un complot contra el seu cunyat. VidaMiquel pertanyia a la família aristocràtica dels Taronites, un clan armeni d'origen principesc provinent de Taron.[1][2] El seu pare, el patrici Gregori Taronita, estigué implicat en una conspiració contra el gran domèstic Constantí, germà de l'emperador Miquel IV el Paflagoni (r. 1034-1041).[3] Cap al 1061-1063, Miquel es casà amb Maria Comnena, filla gran del gran domèstic Joan Comnè i Anna Dalassena i germana del futur emperador Aleix I Comnè.[4] El 1070, Miquel acompanyà el seu cunyat, Manuel Comnè, en campanya contra els turcs seljúcides i fou capturat juntament amb ell i Nicèfor Melissè. Tanmateix, Manuel convencé el líder turc Crisòscul perquè entrés al servei romà d'Orient i els tres foren posats en llibertat.[1] La seva carrera fins a l'ascens al tron d'Aleix I el 1081 és desconeguda.[5] Com a emperador, Aleix ràpidament promogué Miquel a les més altes dignitats (protosebast i protovestiari) abans de concedir-li la nova dignitat de panhipersebast, que el posava al mateix nivell que el cèsar Nicèfor Melissè.[6][7] Malgrat aquests honors, Miquel participà en el complot de Nicèfor Diògenes, fill i breument coemperador de Romà IV Diògenes (r. 1068-1071). El complot fou descobert el juny del 1094 i els seus líders, Nicèfor, Miquel i Catacaló Cecaumen, foren desterrats i les seves propietats els foren confiscades. Seguidament, els altres conspiradors foren cegats, però Miquel se'n salvà gràcies a la intervenció de la seva muller.[8][9] No se sap res més de la seva vida o de la de Maria Comnena. Pot ser que aquesta última es fes monja amb el nom monàstic d'Anna. En tot cas, tots dos ja eren morts el 1136.[10] El matrimoni tingué dos fills i, possiblement, una filla, que es podria haver dit Anna i de la qual no se sap res més.[11] Els fills eren:
Referències
Bibliografia
|
Portal di Ensiklopedia Dunia