Milà-Sanremo 2013
La Milà-Sanremo 2013, 104a edició de la Milà-Sanremo, es disputà el diumenge 17 de març de 2013 sobre un recorregut de 246 km[1] i fou la quarta prova de l'UCI World Tour 2013. Per primera vegada en 31 anys[2] la cursa es disputa en diumenge després que els organitzadors decidissin moure-la per motius logístics.[3] Una important nevada forçà els organitzadors a escurçar la cursa dels 298 quilòmetres inicialment previstos a 246 quilòmetres, eliminant l'ascensió al Pas del Turchino i Le Manie, neutralitzant la cursa i portant els ciclistes en autobús per reprendre la cursa més endavant.[4] Uns quants ciclistes van optar per no reprendre la cursa, entre ells Tom Boonen (Omega Pharma-Quick Step), com a protesta per la decisió de permetre a tots els ciclistes prendre la sortida amb el grup principal, tot hi haver perdut contacte amb aquest abans de la neutralització. El vencedor final fou l'alemany Gerald Ciolek (MTN-Qhubeka), que s'imposà a l'esprint al gran favorit per a la victòria final, Peter Sagan (Cannondale) i a Fabian Cancellara (RadioShack-Leopard), segon i tercer respectivament.[4] Equips participantsEn la cursa hi prengueren part 25 equips, el nombre màxim permès, per un total de 200 corredors. A la presència obligatòria dels 19 equips UCI ProTeam, s'hi afegiren sis equips convidats de categoria professional continental: GW Erco Shimano, Bardiani Valvole-CSF Inox, FDJ, IAM Cycling, MTN-Qhubeka i Team Europcar.[5]
Desenvolupament de la cursaAl km 5 es forma una escapada formada per Diego Rosa (GW Erco Shimano), Maksim Belkov (Team Katusha), Lars Ytting Bak (Lotto-Belisol), Filippo Fortin (Bardiani Valvole-CSF Inox), Matteo Montaguti (AG2R La Mondiale) i Pablo Lastras (Movistar Team). Ràpidament van obrir diferències fins als 11 minuts als 45 km i 12 minuts i mig al km 65. La cursa fou neutralitzada a Ovada, al km 117, degut a la neu. Els ciclistes foren traslladats en autobús a Cogoleto, al km 173. Quan es reprengué la cursa, amb una hora i mitja d'endarreriment, els escapats conservaven el 7 minuts i 10 segons d'abans de la neutralització. Els equips Astana Qazaqstan Team, Cannondale, Team Sky i Lampre-Merida van prendre el lideratge del gran grup per tal de neutralitzar els escapats. Mentrestant s'anaven succeint els abandonaments fruit del fred intens, com ara Matthew Goss (Orica-GreenEDGE), Michał Kwiatkowski (Omega Pharma-Quick Step) o Giacomo Nizzolo (RadioShack-Leopard). A manca de 70 km els escapats encara disposaven de 4' 30" i de 2' en l'inici de l'ascensió a Capi, on Resa ataca, seguit per Belkov i Bak. El trio capdavanter fou neutralitzat a la base de la Cipressa. En aquesta ascensió es forma un grup al capdavant en què destaca Sylvain Chavanel (Omega Pharma-Quick Step). En el descens serà Philippe Gilbert (BMC Racing Team) el que passi a l'atac. Peter Sagan (Cannondale) s'uneix a manca de 17 km, acompanyat per John Degenkolb (Argos-Shimano), Fabian Cancellara (RadioShack-Leopard), Filippo Pozzato (Lampre-Merida), Eduard Vorgànov (Team Katusha), Ian Stannard (Team Sky), Jurgen Roelandts i Chavanel. Un posterior atac de Chavanel, Stannard i Vorgnaov els fa iniciar el Poggio amb 25 segons al davant. Posteriors atacs fan que Vorgnaov es despengi i es formi un grup de sis corredors al capdavant, amb Luca Paolini (Team Katusha), Sagan, Pozzato, Gerald Ciolek (MTN-Qhubeka) i Cancellara. Malgrat els atacs de Sagan i Stannard, la victòria es decidí a l'esprint, on Ciolek sorprèn el favorit Sagan.[4] Classificació final
Referències
Enllaços externs |
Portal di Ensiklopedia Dunia