Miklós Maros

Miklós Maros

Biografia
Naixement	14 novembre 1943 (81 anys) Pécs (Hongria)
Formació	Acadèmia de Música Franz Liszt (–1967)
Activitat
Lloc de treball	Estocolm Budapest
Ocupació	compositor, pedagog musical, director d'orquestra
Gènere	Òpera
Alumnes	Lars-Ove Börjesson
Família
Pare	Maros Rudolf
Germans	Maros Éva
Premis
(2013)  Premi Rosenberg (2004)  Christ Johnson Prize ^(en) (1995)  Premi Kurt Atterberg
Lloc web	mmaros.com

Miklós Maros (Pécs, 14 de novembre de 1943) és un compositor hongarès.

És un compositor hongarès. Fill del compositor Maros Rudolf i la violinista Klára Molnár i germana de l'arpista Éva. Va estudiar al Conservatori Béla Bartók de Budapest amb Rezsö Sugár i a l'Acadèmia de Música Ferenc Liszt amb Ferenc Szabó i va continuar els seus estudis a Estocolm amb I. Lidholm i G. Ligeti.[1]

De 1971 a 1973, Maros va ser professor de composició a l'Escola Secundària de Música de Stockholm. De 1971 a 1978, va ensenyar a l'Estudi de Música Electrònica (EMS) a Estocolm, i de 1976 a 1980 va ensenyar a "Stockholm Muikcollege". De 1980 a 1981, va ser convidat del Programa d'Artistes Berlin del Servei Alemany d'Intercanvi Acadèmic de Berlín Occidental. El 1972, ell i la seva dona, la cantant Ilona Maros, van formar el "Maros Ensemble" per a la interpretació de la música contemporània. El 1990, Maros va rebre el premi Lifetime-Artists of the Swedish Government.[2]

A més de dues òperes, ha compost molts treballs per a conjunts de cambra, obres simfòniques, concerts i obres vocals. Les composicions seleccionades inclouen:

• Stora Grusharpan (The Large Gravel Harp), òpera, 1982;
• Kastrater - Castrati, òpera, 2002.

Orquestral

• Simfonia núm. 4 per a orquestra, 1998.

Concertant

• Sinfonia Concertante (Sinfonía núm. 3) per a violí, violoncel, contrabaix i cordes, 1986
• Konzertmusik (Concert Music) per a violí, violí i conjunt de cambra, 1992

Música de cambra

• Viola-sonata per a viola i electrònica en directe, 1970;
• Glädjebud (Good Tidings) per trompeta, violí i viola, 1971;
• Lilt Arty i Crafty, per al alt, viola (o violoncel) i piano, 1976;
• Diptychon, per a viola i òrgan, 1979;
• Partita, per a viola i piano, 1991;
• Claris, per a clarinet, viola i piano, 1994;
• Confabulació, per a flauta, viola i guitarra, 1997.

Referències

1. Tyrrell, John (2001). The new Grove dictionary of music and musicians: Volume 15.
2. White, John David; Christensen, Jean (2002). Nova música dels països nòrdics.

Per la seva obra, anau a

• https://www.mmaros.com/List-of-Works Arxivat 2022-05-27 a Wayback Machine.