Miguel María Iribarren

Miguel María Iribarren

Biografia
Naixement	1782 Urrotz (Navarra)
Mort	16 abril 1837 (54/55 anys)
Ideologia	Carlisme
Activitat
Ocupació	militar, polític, militar carlí

Miguel María Iribarren (Urrotz, 1782 - 16 d'abril de 1837) fou un militar carlista d'origen basc. Va participar en la primera guerra carlina i va ser dels primers a unirse a la rebel·lió que va esclatar el 1833 quan va morir el rei Ferran VII i a causa de la seva successió, perquè els absolutistes no acceptaven la seva filla Isabel II d'Espanya, declarada hereva en virtut de la Pragmàtica Sanció de 1830.[1]

Biografia

El 1812 era sergent major i comandant interí del regiment de cavalleria d'hússars de Navarra de la divisió del general Espoz y Mina. Sent general durant la primera guerra carlina va comandar la columna cristina de la Ribera de Navarra, amb la que el 1836 va derrotar Francisco Iturralde a Cárcar i a Ramon Cabrera a la batalla de Rincón de Soto,[2] dispersant completament els 900 infants i 400 cavalls carlins i la fugida del general tortosí, sol i ferit.

El 24 de maig de 1837 el seu exèrcit, de 10.000 a 11.000 homes d'infanteria, 1.000 cavalls i 14 canons, va ser vençut per les forces carlines a la batalla d'Osca, morint l'endemà a l'hospital d'Almudébar per les ferides rebudes en combat.[3]

Referències

1. «Miguel María Iribarren» (en castellà). Real Academia de la Historia, 2008. [Consulta: 27 novembre 2020].
2. Calbo y Rochina de Castro, Damaso; Cabrera y Griñó, Ramón. Historia de Cabrera y de la guerra civil en Aragon, Valencia y Murcia (en castellà), 1843, p. 240-241. 
3. «Miguel María Iribarren» (en castellà). Auñamendi Eusko Entziklopedia. [Consulta: 22 agost 2015].