Mientras haya luz
Mientras haya luz és una pel·lícula espanyola de misteri en blanc i negre del 1987 dirigida per Felipe Vega en el seu debut com a director.[1] ArgumentMarisa és una dona madrilenya que ronda la quarantena i li explica a la seva filla estranyes històries mentre són esperant a un pas a nivell. Alhora, un antropòleg anomenat Jorge, recentment tornat de l’estranger, busca el seu antic mestre Jaime per retrobar-se amb el seu passat, però Jaime es veu implicat en una persecució amb un jeep que provoca la mort d’un adolescent i s’ha d’amagar a un motel. Allí escriu el seu diari personal sobre el seu treball, on s’endevina un passat tèrbol i sobrecollidor. Mentrestant, els homes del jeep acorralen Jorge i l’interroguen sobre el seu antic mestre. Repartiment
ProduccióEl començament del rodatge es produeix en 1985, amb exteriors a Riaza (Província de Segòvia), però degut al baix pressupost es va haver d'aturar nombroses vegades i només fou continuat gràcies als contactes amb Gerardo Herrero i Paulo Branco (productor de Manoel de Oliveira) al Festival Internacional de Cinema de Rotterdam, fins que es va acabar finalment el 1987.[2] Crítiques
ReconeixementsVa participar a la secció Zabaltegi-Nous realitzadors del Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià 1987,[4]on va compartir el Premi CIGA als Nous Realitzadors amb El amor es una mujer gorda d'Alejandro Agresti.[5] També va obtenir el Premi Universitat d'Alcalá de Henares al Festival de Cinema d'Alcalá de Henares del 1987.[6] Referències
|
Portal di Ensiklopedia Dunia