Michel Aoun

Michel Aoun

Biografia
Naixement	30 setembre 1933 (91 anys) Haret Hreik (República Libanesa)
President del Líban
31 octubre 2016 – 30 octubre 2022 ← Tammam Salam
Membre del Parlament del Líban
20 abril 2005 – 31 octubre 2016
President del Líban
22 setembre 1988 – 13 octubre 1990 ← Selim al-Hoss – Selim al-Hoss →
Primer ministre del Líban
22 setembre 1988 – 13 octubre 1990
Comandant de les Forces armades libaneses
23 juny 1984 – 27 novembre 1989 ← Ibrahim Tannous ^(en) – Émile Lahoud →
Dades personals
Residència	França (1991–2005)
Religió	Església Maronita
Activitat
Ocupació	polític, oficial
Activitat	1958 -
Partit	Free Patriotic Movement ^(en)
Carrera militar
Lleialtat	Líban
Branca militar	Forces Armades del Líban
Rang militar	general
Conflicte	Guerra civil libanesa
Família
Cònjuge	Nadia El-Chami Aoun (1968–)
Fills	Claudine Aoun Roukoz
Parents	Gebran Bassil, gendre Alain Aoun, nebot
Premis
Gran Creu de la Legió d'Honor  Orde al Mèrit  Orde del Cedre
Signatura

Michel Naim Aoun (àrab: ميشال عون, Mixāl ʿŪn) (Haret Hreik, Líban, 19 de febrer de 1935) és un polític i antic comandant libanès, president del Líban del 31 d'octubre del 2016 fins al 30 d'octubre del 2022.[1] Va ser primer ministre del Líban entre el 22 de setembre de 1988 i el 13 d'octubre de 1990.

Biografia

Aoun va declarar la Guerra d'Alliberament contra les forces de l'exèrcit sirià el 14 de març de 1989, es va oposar a l'Acord de Taif, es va negar a reconèixer els presidents recentment elegits René Moawad i Elias Hrawi, es va enfrontar amb les Forces libaneses dirigides per Samir Geagea i va sobreviure a un intent d'assassinat el 12 d'octubre de 1990. El 13 d'octubre, les forces sirianes van llançar una operació decisiva contra Aoun, envaint els seus reductes, inclòs el Palau Presidencial de Baabda i matant centenars de soldats i civils libanesos. Aoun va fugir a l'ambaixada francesa a Beirut on va declarar la seva rendició i més tard se li va concedir asil a França on va viure a l'exili durant 15 anys. A l'exili va fundar i liderar el partit Moviment Patriòtic Lliure.[2]

Va retornar de l'exili el maig de 2005, onze dies després de la retirada de les tropes sirianes del Líban causada per la Revolució dels Cedres.[2][3]

El 2006 el Moviment Patriòtic Lliure de Michel Aoun va arribar a un acord amb Hassan Nasral·là, líder de Hezbol·là per unir-se a l'Aliança 8 de març pel seu antagonisme al govern de Fouad Siniora.[4]

Referències

1. Mroue, Bassem; Sewell, Abby. «Lebanon president leaves with no replacement, crisis deepens» (en anglès). Associated Press, 30-10-2022. [Consulta: 15 juny 2023].
2. «Profile: Michel Aoun», 13-06-2005. [Consulta: 18 maig 2008].
3. Gambill, Gary C. «The Syrian Occupation of Lebanon» (en anglès), 13-05-2003. [Consulta: 18 maig 2008].
4. «Aoun and Hezbollah, unlikely allies» (en anglès). France 24, 05-06-2009. [Consulta: 1r febrer 2025].