Michael Oser Rabin

Michael Oser Rabin

Biografia
Naixement	1r setembre 1931 (93 anys) Breslau (Polònia)
Nacionalitat	Israelià
Formació	Hebrew University (M.S.) Universitat de Princeton (Ph.D.)
Tesi acadèmica	Recursive Unsolvability of Group Theoretic Problems (1957)
Director de tesi	Alonzo Church
Es coneix per	Test de primalitat de Miller-Rabin Criptosistema Rabin Transferència inconscient Algorisme Karp-Rabin Autòmat finit no determinista Algorisme probabilístic
Activitat
Camp de treball	Ciència computacional, ciències de la computació i matemàtiques
Lloc de treball	Universitat Hebrea de Jerusalem
Ocupació	Informàtica
Organització	Universitat Harvard Hebrew University Universitat de Colúmbia
Membre de	Association for Computing Machinery (membre de l'Association for Computing Machinery) (2021–) Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units (associat estranger de l'Acadèmia Nacional de Ciències) (1984–) Societat Filosòfica Americana Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències Acadèmia Israeliana de Ciències i Humanitats Acadèmia Francesa de les Ciències Royal Society
Alumnes	Saharon Shelah
Obra
Estudiant doctoral	Moshé Machover Saharon Shelah Dov Gabbay Giuseppe Persiano
Família
Fills	Tal Rabin
Pares	Israel Abraham Rabin   i Ester Rabin
Germans	Miriam Ben-Peretz Chaim Rabin
Premis
Premi Turing (1976) Premi Paris Kanellakis (2003) Premi Israel Premi Emet Premi Harvey Premi Dan David Premi Dijkstra

Michael Oser Rabin (nascut el 1931 a Breslau, Alemanya, avui dia part de Polònia) és un notable científic de la computació i guanyador del Premi Turing, el guardó més prestigiós en aquest camp.

Biografia

Michael Oser Rabin és fill d'un Rabí, i va néixer a la ciutat que es coneixia llavors com Breslau (que va passar a dir-se Wrocław, després de la Segona Guerra Mundial). Va rebre el seu grau de màster en ciències a la Universitat Hebrea de Jerusalem el 1953, i el seu doctorat a la Universitat de Princeton el 1956.[1]

Premi Turing

El text en el qual es concedeix el Premi Turing de 1976 conjuntament a Rabin i Dana Scott per un article escrit el 1959, afirma que el guardó va ser concedit:[1]

Pel seu article "Finite Automata and Their Decision Problem" (de l'anglès, "Autòmats Finits i el Problema de la seva Decisibilitat"), que va introduir la idea de les màquines no determinístiques, un concepte enormement valuós, com es provaria més endavant. El seu clàssic article ha estat una contínua font d'inspiració per a posteriors treballs en el camp.[2]

Les màquines no determinístiques s'han convertit en un concepte clau en la teoria de la complexitat computacional, particularment per descriure les classes de complexitat P i NP.

Altres invents

El 1975, Rabin també va inventar el Test de primalitat de Miller-Rabin, un algorisme aleatori que determina molt ràpidament (però amb una probabilitat d'error minúscula) si un nombre és primer o no. Les proves de primalitat ràpides són fonamentals per a la correcta implementació de molts algorismes de criptografia de clau pública.[3][4]

El 1979, Rabin va inventar el criptosistema Rabin, que va ser el primer criptosistema asimètric la seguretat del qual es va poder provar equivalent a la factorització d'enters, un problema intractable computacionalment.[5]

El 1981, Rabin va inventar la tècnica coneguda com a transferència inconscient, que permet a l'emissor transmetre un missatge que el receptor té una probabilitat de captar entre 0 i 1, mentre que l'emissor és inconscient de l'èxit de la transmissió.[6]

El 1987, Rabin, juntament amb Richard Karp, va crear un dels algorismes de cerca de cadenes eficients més coneguts, l'algorisme de cerca de cadenes Rabin-Karp, conegut per l'ús d'un hash giratori.[7]

El treball més recent de Rabin es concentra en la seguretat computacional. Actualment ocupa la plaça de professor Thomas J. Watson Sr. de Ciències de la Computació a la Universitat Harvard sent també professor a la Universitat Hebrea de Jerusalem.[1]

Vegeu també

• Test de primalitat de Miller-Rabin

Referències

1. Shasha, Dennis, "An Interview with Michael O. Rabin", Communications of the ACM, Vol. 53 No. 2, Pages 37-42, February 2010.
2. Scott, Dana; Rabin, Michael «Finite Automata and Their Decision Problems». IBM Journal of Research and Development, 3, 2, 1959, pàg. 114–125. DOI: 10.1147/rd.32.0114.
3. Rabin, MO (1976). "Probabilistic algorithms". Algorithms and Complexity, Proc. Symp 
4. Rabin, MO «Probabilistic algorithm for testing primality». Journal of Number Theory, 12, 1, 1980, pàg. 128–138. DOI: 10.1016/0022-314X(80)90084-0.
5. Rabin, MO «Digitalized signatures and public-key functions as intractable as factorization». MIT Laboratory of Computer Science Technical Report, 1-1979 [Consulta: 15 març 2007].
6. Rabin, Michael O. How to exchange secrets by oblivious transfer (Technical Report TR-81) (PDF). Harvard University, 1981. 
7. Karp, RM; Rabin, MO «Efficient randomized pattern-matching algorithms». IBM Journal of Research and Development, 31, 2, 3-1987, pàg. 249–260. DOI: 10.1147/rd.312.0249 [Consulta: 15 març 2007].

Enllaços externs

• Curta descripció en el Saló de la Fama de les Ciències de la Informació, Universitat de Pittsburgh
• Raó per la qual li va ser concedit el Premi Turing de l'ACM
• Cites d'algunes classes del Professor Rabin