Michaël Gillon

Michaël Gillon

(2016)
Biografia
Naixement	1974 (50/51 anys) Lieja (Bèlgica)
Nacionalitat	Bèlgica
Formació	Universitat de Lieja
Tesi acadèmica	Contribution a la Mission CoRoT et à la Recherche d'Exoplanètes par la Méthode des Transits Photométriques (2006)
Director de tesi	Pierre Magain
Activitat
Lloc de treball	Universitat de Lieja
Ocupació	Astrofísic
Ocupador	Universitat de Lieja (2010–) Fons Nacional per a la Recerca Científica University of Liège Institute of Astrophysics and Geophysics ^(en)
Membre de	Unió Astronòmica Internacional
Premis
(2017)  Premi Balzan (2017)  Ciutadà honorari de Lieja (15 setembre 2016)  cavaller del Mèrit Való

Michaël Gillon (1974, Lieja, Bèlgica) és un astrofísic belga, professor de la Universitat de Lieja, especialitzat en la identificació i caracterització de planetes extrasolars, dels quals n'ha descobert tretze,[1] entre els quals en destaquen els set semblants a la Terra del sistema TRAPPIST-1, primer sistema descobert amb tants d'exoplanetes que poden presentar aigua líquida a la seva superfície.[2]

Vida

Gillon completà els seus estudis secundaris als 17 anys a Athénée Royal d'Aywaille i s'allistà a l'exèrcit belga, on hi serví durant 7 anys a l'infantaria. Als 24 anys abandonà l'exèrcit per matricular-se a la Universitat de Lieja on, després de cinc anys s'hi llicencià en bioquímica i completà el primer cicle de física. La seva tesi de llicenciatura fou premiada el 2002 per la fundació Marcel-Florkin de la Universitat de Lieja. El 2003 inicià la seva tesi doctoral en astrofísica, després de descartar altes opcions com genètica i bioquímica. En la seva tesi treballà amb les dades del satèl·lit CoRoT, on descobrí la seva passió pels exoplanetes. Completà la seva tesi doctoral el 2006 sota la direcció de Pierre Magain. A continuació realitzà una estada post-doctoral a la Universitat de Ginebra amb Michael Mayor, descobridor del primer exoplaneta el 1995. El 2009 retornà a la Universitat de Lieja on hi segueix com investigador.[3]

Obra

Sistema de TRAPPIST-1 comparat amb els planetes rocallosos del sistema solar

És l'investigador en cap del projecte TRAPPIST (TRAnsiting Planets and PlanetesImals Small Telescope) i ha dissenyat el projecte SPECULOOS Arxivat 2016-08-08 a Wayback Machine. (Search for Planets EClipsing ULtra-cOOl Stars) que té per objectiu l'estudi de les nanes ultra fredes per tal de detectar els sistemes planetaris habitables que estan a prop de la Terra.[3]

Ha descobert, com a primer autor dels articles, els següents exoplanetes pel mètode del trànsit: WASP-6 b (2009), CoRoT-12 b (2010), WASP-50 b (2011), WASP-72 b, WASP-64 b (2013), WASP-103 b (2014),[1] i el primer sistema de set exoplanetes semblants a la Terra (TRAPPIST-1) amb temperatures que permeten la presència d'aigua líquida a la seva superfície: TRAPPIST-1 b, TRAPPIST-1 c i TRAPPIST-1 d (2016),[4] TRAPPIST-1 e, TRAPPIST-1 f, TRAPPIST-1 g i TRAPPIST-1 h (2017).[5][2]

Referències

1. «Exoplanets Data Explorer» (en anglès). Exoplanets.org. [Consulta: 27 desembre 2016].
2. Gillon, M «Seven temperate terrestrial planets around the nearby ultracool dwarf star TRAPPIST-1». Nature, 542, 23-02-2017, pàg. 456-460. DOI: 10.1038/nature21360.
3. «Michaël Gillon» (en anglès). Université de Liège. [Consulta: 27 desembre 2016].
4. Gillon, M; Jehin, E. et al. «Temperate Earth-sized planets transiting a nearby ultracool dwarf star». Nature, 533, 12-05-2016, pàg. 221-224. DOI: 10.1038/nature17448.
5. «NASA Telescope Reveals Largest Batch of Earth-Size, Habitable-Zone Planets Around Single Star» (en anglès). NASA/JPL, 22-02-2017. [Consulta: 22 febrer 2017].