Mi tía Nora

Mi tía Nora

Fitxa
Direcció	Jorge Preloran
Protagonistes	Alejandro Buenaventura
Producció	Jorge Preloran
Fotografia	Jaime Cuesta Hurtado
Muntatge	Jorge Preloran
Dades i xifres
País d'origen	Argentina i Equador
Estrena	1983
Durada	90 min
Idioma original	castellà
Color	en color
Descripció
Gènere	documental i drama

Mi tía Noras una pel·lícula de ficció coproduïda entre l'Argentina i l'Equador, dirigida per Jorge Prelorán sobre un guió de Mabel Prelorán que fou produïda en 1983 i que es va estrenar a l'Argentina el 13 de març de 2005. Va tenir com a actrius principals a les equatorianes Isabel Casanova i Guiomar Vega. La pel·lícula es va exhibir en diferents ciutats del món i fins i tot, lluny de les expectatives dels seus creadors, va guanyar diversos premis internacionals (al Festival de Cinema Llatinoamericà de Biarritz i al Festival Internacional de Figuera da Foz). És l'únic film de ficció realitzat pels dos.

Producció

El matrimoni Prelorán havia arribat a l'Equador per a fer el documental Zulay frente al siglo XXI a Otavalo (a uns 100 quilòmetres de Quito), però van tenir problemes de salut, ell per la seva columna vertebral i Mabel per inconvenients intestinals, i el metge els va indicar que romanguessin a l'hotel amb repòs estricte per una setmana. Per a passar el temps Jorge Prelorán li va proposar a la seva esposa escriure alguna cosa, i amb la seva màquina portàtil van delinear l'argument de Mi tía Nora.

Mabel Preloran diu sobre la pel·lícula :

«

«Està basada en una part petita d'un diari que jo portava quan era noia … A quatre quadres (de la seva casa) … fa uns cinquanta anys, una dona es va matar. La seva mare sempre la va tenir sota una educació molt repressiva, només la deixava anar a l'església …Quan es mor la seva mare, comença a deprimir-se, no sabia moure's socialment i va acabar matant-se.»[1]

»

Sobre la producció del film va comptar Mabel Prelorán:

«

«No teníem diners per a producció. Algú va prestar un cotxe, d'un restaurant ens portaven sandvitxos, actuava la gent del carrer i el material de filmació el traiem en part del que la universitat (de Califòrnia) havia destinat per al documental etnogràfic. »[1]

»

Va agregar que en aquest moment no hi havia indústria del cinema a l'Equador i que un grup d'aficionats entusiasmats van aprendre de Prelorán a engiponar el setè art mentre feien la pel·lícula.

Argument

El dilema de dues dones entre el passat, amb les seves tradicions i aparent seguretat, i el futur ple d'incertesa. Beatriz, sense una figura maternal referent, s'acosta a la tia Nora, dona soltera de mitjana edat sobreprotegida per la seva mare. Els altres parents, rics i egoistes, prefereixen no fer cas de la tia Nora i Beatriz haurà de prendre una decisió.

Repartiment

• Alejandro Buenaventura
• Isabel Casanova
• Blanca Hauser
• Fausto Jaramillo
• Ana Miranda Moreno
• Alfonso Naranjo
• Guiomar Vega

Comentaris

Luis Freitas va escriure:

«

« Si bé la pel·lícula narra amb cruesa la decadència d'una família equatoriana de classe alta, en cap passatge de la mateixa es cola qualsevol mena d'acusació. Amb intel·ligència, una enorme calidesa i una construcció de personatges sàbia, Prelorán va aconseguir traslladar al camp de la narració les constants del seu cinema documental.»[2]

»

Notes

1. Engler, Verónica. «La traductora». Página 12, 02-06-2006. [Consulta: 2 octubre 2015].
2. Freitas, Luis. «Testigo de la Argentina olvidada», 30-08-2009. Arxivat de l'original el 13 de julio de 2015. [Consulta: 2 octubre 2015].

Referències

• Taquini, Graciela. Jorge Prelorán. Buenos Aires. Centro Editor de América Latina, 1994. 

Enllaços externs

• Mi tía Nora a YouTube