Mesa (geomorfologia)Una mesa o muntanya tabular és una muntanya elevada amb la part de dalt (cim) plana i amb costats que, normalment, acaben en un cingle escarpat.[1] Les meses són relleus tabulars formats per estrats horitzontals de roques que presenten una superfície planera i sovint vores força abruptes resistents a l'erosió. Són pròpies dels paisatges subàrids i també de les antigues zones volcàniques.[2] La mesa és un accident geogràfic molt característic dels ambients àrids. Particularment al sud-oest dels Estats Units n'hi ha molts exemples i també a Espanya, Sardenya, Nord d'Àfrica, Aràbia, Índia, Austràlia, en badlands i a la part muntanyosa de Wyoming, Idaho, Montana, Texas, i Oklahoma. Grand Mesa és una mesa situada a l'oest de Colorado.[3] A Catalunya hi ha nombrosos exemples de muntanyes tabulars. Són cingleres a les vores dels principals altiplans del país, Cabrerès i Collsacabra, Lluçanès, Moianès i també en mig de conques força erosionades com les de Tremp, Barberà i Òdena.[4] TerminologiaEl geòleg Kirk Bryan, el 1922, va usar el terme "mesa" (taula) per a anomenar les muntanyes tabulars que s'aixequen i reposen, a la manera d'una taula, sobre les extenses planes.[5][6][7] No hi ha un límit establert en la seva extensió. Hi ha meses extensíssimes de centenars de Km2 i altres que no arriben a 1 km2. Un turó o muntanya ampla i de cim pla, més o menys aïllada i encinglerada que representi una resta de l'erosió diferencial, pot ser anomenada mesa.[8] En la literatura geomorfològica i geològica, sobretot en llengua anglesa, s'han usat altres termes. Per exemple, a la regió de Roraima (Veneçuela), el nom tradicional, tepui, de la llengua local Pomón, i el terme muntanyes taula s'han utilitzat per descriure les muntanyes locals de cim aplanat.[9][10] Les formes del relleu similars a Austràlia s'anomenen com a muntanyes i turons de taula o de tenda de campanya.[11] El terme alemany Tafelberg també s'ha emprat en la literatura científica anglesa en el passat.[12] FormacióLes meses es formen per disgregació de la superfície i l'erosió de capes de roques horitzontals que han estat depositades i després aixecades per l'activitat tectònica. Les roques més resistents romanen més altes que la resta que les envolta.[13] Aquest procés s'anomena erosió diferencial.[14][15] La diferent duresa de les roques dona la forma característica a les meses.[13] El mateix fenomen es produeix als cingles de les meses que, a banda, no pateixen igual erosió perquè les aigües fluvials actuen més a la base que no pas en el vessant.[16] El relleu tabuliforme i les meses, on les capes o paquets de roques es disposen horitzontalment i suborizontalment, alterades en els seus marges i alhora més resistents al desgast dels processos erosius, segueixen en general una seqüència d'esdeveniments geològics, geomorfològics i climàtics:
Relleu aclinalLes meses pertanyen al tipus de relleu aclinal.[18] Les formes inicials són superfícies estructurals de topografia plana on s'hi han dipositat els sediments i s'ha produït una disposició alterna de nivells de roques, més durs i més tous, clarament estratificats, en una conca sedimentària. Quan aquesta conca és erosionada, en resulten els paisatges tabulars.[19] Meses a MartTambé hi ha meses en algunes zones del planeta Mart. Es formen en les terres baixes geològicament joves. Aquest relleu s'esten de 100 m a 2 km.[20] Referències
|
Portal di Ensiklopedia Dunia