Mesa (geomorfologia)

Muntanyes tabulars a Cabrera i Collsacabra, al límit de les comarques d'Osona i Garrotxa.
Sky Mesa, Canyonlands National Park.
Table Mountain a Sud-àfrica.

Una mesa o muntanya tabular és una muntanya elevada amb la part de dalt (cim) plana i amb costats que, normalment, acaben en un cingle escarpat.[1] Les meses són relleus tabulars formats per estrats horitzontals de roques que presenten una superfície planera i sovint vores força abruptes resistents a l'erosió. Són pròpies dels paisatges subàrids i també de les antigues zones volcàniques.[2]

La mesa és un accident geogràfic molt característic dels ambients àrids. Particularment al sud-oest dels Estats Units n'hi ha molts exemples i també a Espanya, Sardenya, Nord d'Àfrica, Aràbia, Índia, Austràlia, en badlands i a la part muntanyosa de Wyoming, Idaho, Montana, Texas, i Oklahoma. Grand Mesa és una mesa situada a l'oest de Colorado.[3] A Catalunya hi ha nombrosos exemples de muntanyes tabulars. Són cingleres a les vores dels principals altiplans del país, Cabrerès i Collsacabra, Lluçanès, Moianès i també en mig de conques força erosionades com les de Tremp, Barberà i Òdena.[4]

Terminologia

El geòleg Kirk Bryan, el 1922, va usar el terme "mesa" (taula) per a anomenar les muntanyes tabulars que s'aixequen i reposen, a la manera d'una taula, sobre les extenses planes.[5][6][7]

No hi ha un límit establert en la seva extensió. Hi ha meses extensíssimes de centenars de Km2 i altres que no arriben a 1 km2. Un turó o muntanya ampla i de cim pla, més o menys aïllada i encinglerada que representi una resta de l'erosió diferencial, pot ser anomenada mesa.[8] En la literatura geomorfològica i geològica, sobretot en llengua anglesa, s'han usat altres termes. Per exemple, a la regió de Roraima (Veneçuela), el nom tradicional, tepui, de la llengua local Pomón, i el terme muntanyes taula s'han utilitzat per descriure les muntanyes locals de cim aplanat.[9][10] Les formes del relleu similars a Austràlia s'anomenen com a muntanyes i turons de taula o de tenda de campanya.[11] El terme alemany Tafelberg també s'ha emprat en la literatura científica anglesa en el passat.[12]

Formació

Les meses es formen per disgregació de la superfície i l'erosió de capes de roques horitzontals que han estat depositades i després aixecades per l'activitat tectònica. Les roques més resistents romanen més altes que la resta que les envolta.[13] Aquest procés s'anomena erosió diferencial.[14][15] La diferent duresa de les roques dona la forma característica a les meses.[13] El mateix fenomen es produeix als cingles de les meses que, a banda, no pateixen igual erosió perquè les aigües fluvials actuen més a la base que no pas en el vessant.[16]

El relleu tabuliforme i les meses, on les capes o paquets de roques es disposen horitzontalment i suborizontalment, alterades en els seus marges i alhora més resistents al desgast dels processos erosius, segueixen en general una seqüència d'esdeveniments geològics, geomorfològics i climàtics:

  1. La hidrografia i els processos d'enfonsament de gran àrees, defineixen la orientació del sistema fluvial i predisposen la superposició de capes i una topografia determinada associada als processos de pediplanació.
  2. Els moviments i tensions epirogenètics i/o tectònics influeixen en el drenatge a l'hora de tallar i aïllar la muntanya i, alternativament, la litologia (tipùs de rocam) i la morfologia (relleu, valls) adjacents.
  3. Canvis d'un clima humit cap a un clima àrid, que implica el retrocés paral·lel dels vessants per erosió mecànica.[17]

Relleu aclinal

Les meses pertanyen al tipus de relleu aclinal.[18] Les formes inicials són superfícies estructurals de topografia plana on s'hi han dipositat els sediments i s'ha produït una disposició alterna de nivells de roques, més durs i més tous, clarament estratificats, en una conca sedimentària. Quan aquesta conca és erosionada, en resulten els paisatges tabulars.[19]

Meses a Mart

També hi ha meses en algunes zones del planeta Mart. Es formen en les terres baixes geològicament joves. Aquest relleu s'esten de 100 m a 2 km.[20]

Referències

  1. «Mesa | Rock Formation, Plateau, Erosion | Britannica» (en anglès). [Consulta: 27 desembre 2024].
  2. «mesa ( ciències de la Terra, geologia)». Cercaterm/Termcat, 2025. [Consulta: 16 gener 2025].
  3. «Grand Mesa» (en anglès), 2025. [Consulta: 19 gener 2025].
  4. Sacasas, J.. «Altiplans, conques i planes». geografiadecatalunya.cat, 2025. [Consulta: 19 gener 2025].
  5. «Kirk Bryan (geologist)» (en anglès), 2025. [Consulta: 19 gener 2025].
  6. Bryan, K. (1922). "Erosion and Sedimentation in the Papago Country, Arizona". US Geological Survey Bulletin (730): 19–90.
  7. Migoń, P., 2004a. Mesa. In: Goudie, A.S. (Ed.), Encyclopedia of Geomorphology. Routledge, London, pp. 668. ISBN 9780415272988
  8. Neuendorf, Klaus K.E. Mehl, James P., Jr. Jackson, Julia A.. (2011). Glossary of Geology (5th Edition). American Geosciences Institute. ISBN 9781680151787
  9. Duszyński, F., Migoń, P. and Strzelecki, M.C., 2019. Escarpment retreat in sedimentary tablelands and cuesta landscapes–Landforms, mechanisms and patterns. Earth-Science Reviews,' no. 102890. doi.org/10.1016/j.earscirev.2019.102890
  10. Briceño, H.O. and Schubert, C., 1990. Geomorphology of the Gran Sabana, Guayana Shield, southeastern Venezuela. Geomorphology, 3(2), pp.125-141.
  11. P.R. Wilson; P.M. Taylor. «"Land Zones of Queensland". . 2012. pp. 62–63. Retrieved 11 March 2021.» (en anglès). Queensland Government, 2012. [Consulta: 19 gener 2025].
  12. King, L.C., 1942. South African Scenery. A Textbook of Geomorphology. Oliver and Boyd, Edinburgh, London (340 pp.).
  13. 13,0 13,1 Easterbrook, Don J. Surface Processes and Landforms. Upper Saddle River, NJ: Prentice Hall, 1999. 
  14. «mesa (entrada 8)». Diccionari Diec2, Institut d'Estudis Catalans, 2025. [Consulta: 16 gener 2025].
  15. «erosió diferencial». Cercaterm, Termcat, Centre de Terminologia, 2025. [Consulta: 19 gener 2025].
  16. Choreley, Richard J.; Stanley A. Schumm, David E. Sugden. Geomorphology. New York: Methuen, 1985. 
  17. Luciano Mende. «Relevo Tabuliforme ou Relevo Tabular» (en portuguès). https://www-geografia.blogspot.com/,+2025.+[Consulta: 19 gener 2025].
  18. Riba Arderiu, O. et al.. «relleu aclinal». Diccionari de Geologia, IEC, 1997. [Consulta: 20 gener 2025].
  19. Rosselló, V.M.. Manual de Geografia Física. 2a.. Universitat de València, 1998, p. 206-207. ISBN 8437034663, 9788437034669. 
  20. Baker, David M. Morphological Analyses of Mesas and Knobs in the Northwest Fretted Terrain of Mars; Constraints on the Presence and Distribution of Ice-Facilitated Mass-Wasting. Ed. Alexander K. Stewart and James W. Head. Vol. 40. Issue 2. pp. 72. United States: Geological Society of America (GSA) : Boulder, CO, United States, 2008.

 

Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9

Portal di Ensiklopedia Dunia