Mesó B

Mesó B

Classificació	mesó
Isoespín	0,5

En física de partícules, els mesons B són mesons compostos d'un antiquark fons acompanyat d'un altre quark sigui amunt (B^+), avall (B^0), estrany (B^0_s) o encant (B^+_c) (el quark cim té una vida mitjana massa curta per a formar estats lligats amb altres quarks). La combinació d'un quark-antiquark fons forma mesons sense "bellesa" oberta, anomenats bottomonium. Cadascun dels mesons B té una antipartícula composta d'un quark inferior més un antiquark amunt (B^−), avall (B^0), estrany (B^0_s) o encant (B^−_c) respectivament.

Llista de mesons B

B Mesons

Partícula	Símbol	Anti-Partícula	Composició de quarks	Càrrega	Isospin(I)	Espín i paritat(JP)	Massa en repòs (MeV/c2)	S	C	B'	Vida mitjana (s)	Desintegracions comuns
Mesó B	B^+	B^−	ub	+1	1⁄2	0−	5279.15±0.31	0	0	+1	(1.638±0.011)×10−12	Veure modes de desintegració B± [1]
Mesó B	B^0	B^0	db	0	1⁄2	0−	5279.53±0.33	0	0	+1	(1.530±0.009)×10−12	Veure modes de desintegració B0 [2]
Mesó B estrany	B^0s	B^0s	sb	0	0	0−	5366.3±0.6	−1	0	+1	1.470+0.027−0.026×10−121,470+0,027 −0,026×10^−12	Veure modes de desintegració B0s [3]
Mesó B encantat	B^+c	B^−c	cb	+1	0	0−	6276±4	0	+1	+1	(0.46±0.07)×10−12	Veure modes de desintegració B±c [4]

Oscil·lacions B-B

El mesons neutres, B^0 i B^0_s, es transformen espontàniament en les seves pròpies antipartícules (i aquestes en les primeres). Aquest fenomen és anomenat oscil·lacions de sabor. L'existència de les oscil·lacions dels mesons neutres B és una predicció fonamental del Model Estàndard de física de partícules. Han estat mesurades amb valors aproximat de Δms = 0.496 ps^−1 en el sistema B^0–B^0, i Δms = 17.77 ± 0.10 (stat) ± 0.07 (syst) ps^−1 per al sistema B^0_s–B^0_s (experiment CDF a Fermilab).[1]
[2]

Desintegracions rares

Els mesons B són una sonda important per a explorar la cromodinàmica quàntica [3] i cercar possibles senyals de nova física. Diverses desintegracions rares dels mesons B són sensibles a processos de física més enllà del model estàndard. La mesura de fraccions d'embrancament extremadament petites posa límits en noves partícules que poden intervenir en la desintegració com a partícules virtuals. Els experiments LHCb i CMS de l'LHC al CERN han mesurat un dels decaïments més rars fins ara detectats: Bs -> µ+µ−.[4]

Referències

1. ^[enllaç sense format] http://repository.ubn.ru.nl/bitstream/2066/26242/
2. A. Abulencia et al. (CDF Collaboration) «Observation of Plantilla:Partícula subatòmica–Plantilla:Partícula subatòmica Oscillations». Physical Review Letters, 97, 24, 2006, pàg. 242003. arXiv: hep-ex/0609040. Bibcode: 2006PhRvL..97x2003A. DOI: 10.1103/PhysRevLett.97.242003.
3. Collaboration, C. M. S. «Observation of the rare Bs0 →µ+µ− decay from the combined analysis of CMS and LHCb data». Nature, 522, 7554, 04-06-2015, pàg. 68–72. DOI: 10.1038/nature14474. ISSN: 0028-0836.
4. ; Aaij, R.; Beteta, C. Abellán; Adeva, B.; Adinolfi, M.; Affolder, A.; Ajaltouni, Z.; Akar, S.; Albrecht, J. «Search for the rare decays $B^{0}\to J/\psi \gamma$ and $B^{0}_{s} \to J/\psi \gamma$». arXiv:1510.04866 [hep-ex], 16-10-2015.