ca Mercosur

Mercosur
	(pt) Mercado Comum do Sul; (es) Mercado Común del Sur; (gn) Ñemby Ñemuha
	Flag of Mercosur (en)
	; seu
Dades
Nom curt	MERCOSUL i MERCOSUR
Tipus	organització intergovernamental ; organització regional ; unió duanera
Idioma oficial	guaraní, portuguès i castellà
Història
Creació	26 març 1991
Fundador	Argentina, Brasil, Paraguai i Uruguai
26 març 1991	tractat d'Asunción
Activitat
Membres	6
Governança corporativa
Seu	Montevideo (Uruguai);
President pro tempore	Jair Bolsonaro
Autoritat executiva	Consell del Mercat Comú
Filial	Comissió Parlamentària Conjunta ; president pro tempore del Mercosur ; Mercosur Structural Convergence Fund (en) ; MERCOSUR Social Institute (en) ; RECyT (en) ; Setor Educacional do MERCOSUL (pt) ; Mercosur Permanent Review Tribunal (en) ; Parlament del Mercosur ; Consell del Mercat Comú ; Mercosur Secretariat (en) ; Grupo Mercado Común (en) ; Mercosur Trade Commission (en) ; Instituto de Políticas Públicas en Derechos Humanos del MERCOSUR (es)
Propietari de	Mercosur Official Gazette (en)
Format per	Brasil ; Uruguai ; Paraguai ; Argentina ; Bolívia ; Veneçuela (2012–)
Lloc web	mercosur.int
	Localització geogràfica

Mercosur o Mercosul (castellà: Mercado Común del Sur, portuguès: Mercado Comum do Sul, guaraní: Ñemby Ñemuha), Mercat Comú del Sud, és un bloc comercial integrat pel Brasil, l'Argentina, l'Uruguai i Paraguai, el qual va ser fundat el 26 de març, 1991.

«

La lliure circulació de béns, serveis i factors productius entre els països, l'establiment d'un aranzel extern comú i l'adopció d'una política comercial comuna, la coordinació de polítiques macroeconòmiques i sectorials entre els Estats part i l'harmonització de les legislacions per aconseguir l'enfortiment del procés d'integració.

»

En la pràctica, a 2024 aquests objectius s'han aconseguit només parcialment.^[1] En efecte, la liberalització del comerç dins del bloc encara no s'ha aconseguit plenament.^[Quan?] Per exemple, si bé existeix un aranzel extern comú, el mateix té nombroses excepcions: cada Estat pot confeccionar una llista d'aquells productes als quals l'aranzel extern comú no s'aplica. Aquesta llista pot ser més extensa en el cas de l'Uruguai i Paraguai (doncs així s'ha convingut, per ser aquests dos dels països amb les economies més petites dins del bloc), i tots poden actualitzar-la semestralment. Tampoc existeix una concreta coordinació de les polítiques comercials entre els Estats membres.^{[cal citació]}

A més dels estats membres plens (també anomenats "estats part"), els següents països són membres associats del Mercosur: Xile, el Perú, Colòmbia, Bolívia i l'Equador. El 4 de juliol de 2006 es va subscriure un Protocol d'Adhesió mitjançant el qual Veneçuela es va constituir com Estat Part. No obstant això, aquest instrument d'adhesió no va entrar en vigor a causa que fins a la data no havia estat ratificat per tots els parlaments dels signants, per la qual cosa la seva vinculació legal al bloc seguia sent com a Estat Associat. El senat del Brasil va aprovar aquest ingrés al desembre de 2009, faltant solament l'aprovació del parlament del Paraguai. Sectors opositors al govern paraguaià al·legaven falta de democràcia a Veneçuela com a impediment perquè el congrés aprovés la seva incorporació.^[2]

El juny de 2012, després del «judici polític exprés» de Fernando Lugo, la Cimera del Mercosur va suspendre temporalment el Paraguai com a membre de l'organització i admetre l'ingrés de Veneçuela al bloc a partir del 31 de juliol del 2012,^[3]^[4] però en va resultar suspesa el 2016.^[5]

Bolívia, Xile, Colòmbia, l'Equador i el Perú tenen estatus d'Estat Associat. Tots aquests, a excepció de Xile, integren la Comunitat Andina de Nacions.

Estructura del Mercosur

El 1995 els països membres van crear una estructura d'organització formada per;

El Consell del Mercat Comú (CMC);
El Grup Mercat Comú (GMC);
La Comissió de Comerç del Mercosur (CCM);
La Comissió Parlamentària Conjunta (CPC);
El Fòrum Consultiu Econòmic-Social (FCES);
La Secretaria Administrativa del Mercosur (SAM) amb seu a Montevideo, l'Uruguai.

El propòsit del Mercosur és convertir-se en una unió duanera que evolucioni cap a un mercat comú. Encara que en alguns documents oficials el Mercosur es presenta com a unió duanera completa, el Mercosur encara no realitza totes les seves negociacions comercials en bloc;^{[cal citació]} el Mecosur va concloure el 2024 les negociacions amb la Unió Europea en signar un Tractat de Lliure Comerç en bloc;^[6] però alhora, l'Uruguai ja ha signat un Tractat de Lliure Comerç amb Mèxic des del 2004 de manera individual^[7] i ha manifestat les seves intencions de signar-ne un amb els Estats Units, la qual cosa no seria possible en una completa integració d'una unió duanera.

Estats o Membres Associats

Un país es converteix en estat associat per mitjà d'acords bilaterals. En aquests acords s'estableix un pla per a la creació d'una zona de lliure comerç amb els països membres plens del Mercosur i la gradual reducció de les tarifes aranzelàries entre el Mercosur i els països signants. A més poden participar en qualitat de convidats a les reunions dels organismes del Mercosur i efectuar convenis sobre matèries importants. Però, els estats associats no formen part de la integració política del Mercosur. Els estats membres associats (i la data d'associació) són:

Estats part: (ple)

Argentina (26 de març de 1991)
Brasil (26 de març de 1991)
Paraguai (26 de març de 1991), tot i que n'està temporalment suspès entre el 29 de juny de 2012^[8] i el 15 d'agost de 2013^[9]
Uruguai (26 de març de 1991)

Estat part en procés d'integració plena

Bolívia (6 de desembre de 2012)^[10]

Estat part suspès

Veneçuela (2012-2016)^[5]

Estat associat^[10]

Colòmbia (2004)
Equador (2004)
Guyana (11 de juliol de 2013)
Perú (2003)
Surinam (11 de juliol de 2013)
Xile (25 de juny de 1996)
Panamà (1 de desembre de 2024)^[11]

Estat observadors

Tot i que el Mercosur no contempla la figura d'«Estat observador», ha aparegut el terme a voltes en Declaracions Presidencials i premsa en relació amb alguns països, com Xile o Bolívia al seu moment,^[12] o més recentment Mèxic i Nova Zelanda, tot i que en aquest segon cas ni tan sols té tractat de lliure comerç amb el Mercosur.^[13]

Estructura Econòmica del Mercosur

Amb informació del CIA World Factbook de l'any 2004, en dòlars nord-americans. Els estimats del PIB del Banc Mundial són diferents.

País	PIB (PPP)	Exportacions	Població
Brasil	$1.492.000 milions	$95.000 milions	184,2 milions
Argentina	$483.000 milions	$33.700 milions	39,1 milions
Uruguai	$49.000 milions	$2.200 milions	3,4 milions
Paraguai	$30.000 milions	$2.940 milions	6,2 milions
Total Mercosur	$2.054.000 milions	$133.840 milions	132,9 milions
Veneçuela	$145.000 milions	$35.840 milions	24 milions
Colòmbia	$231.000 milions	$15.500 milions	44 milions
Xile	$169.000 milions	$29.200 milions	15,1 milions
Perú	$155.000 milions	$12.300 milions	27,9 milions
Equador	$50.000 milions	$7.650 milions	13,2 milions
Bolívia	$22.000 milions	$1.986 milions	8,6 milions
Total Mercosur Ampliat	$3.832.000 milions	$418.716 milions	469,7 milions