Mencey era el monarca o rei dels guanxes de Tenerife, que regia un menceyat (o territori). L'equivalent a Gran Canària es denomina guanarteme. A Tenerife, l'últim gran mencey va ser Tinerfe el Gran; cal destacar que molts dels noms dels menceys són producte de la imaginació del poeta Antonio de Viana, nascut gairebé vuitanta anys després de la conquesta de Canàries. Gràcies a alguns manuscrits anteriors a ell, es conserven noms de menceys i guerrers com el de Benytomo (Bencomo),[1] fill del Mencey Sunta, que tenia la seva cort a Adeje (cent anys abans de la conquesta) i governava tota l'illa. Va tenir nou fills legítims i un d'il·legítim, que posteriorment es van rebel·lar i van dividir l'illa en nou menceyats:
A més, existia un petit territori per al seu fill il·legítim que posteriorment s'anomenarà Punta del Hidalgo Pobre (actualment Punta del Hidalgo). Els menceys tenien un lloc de reunió anomenat tagoror.
.jpg)
