|
Megachile sculpturalis
Megachile sculpturalis és una espècie d'himenòpter de la família dels megaquílids. És una abella solitària originària del Japó i la Xina que es va establir a Europa fa una dècada. En anglès és coneguda com a abella gegant de la resina. CaracterístiquesMesura entre 14 i 24 mm. És molt més gran que altres membres de la família Megachilidae, encara que n'existeixen de major grandària. És predominantment negra amb borrissol marró groguenc. Història naturalUsen cavitats ja existents, fins i tot aquelles fetes per l'abella fustera, per fer els nius. Usen fang i resina per a la construcció d'un niu amb una desena de cel·les i dipositen un ou a cada cel·la. Nodreixen les larves amb pol·len. L'abella de la resina és inofensiva per als humans però pot picar si se sent amenaçada. A causa de les seves dimensions, de lluny es pot confondre amb la vespa depredadora asiàtica.[1] La gran diferència son els pels al cos, que serveixen per recollir pol·len, que les vespes no tenen.[2] Expansió i controlHa estat introduïda accidentalment a l'est dels Estats Units i a Ontario, Canadà, en temps recents.[3] És considerada una espècie invasora a Europa des de 2009.[4] Des de la seva arribada a Europa fa una dècada, s'han detectat la seva presència en diversos països del centre i de l'est del continent.[5] Un equip d'investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) l'ha detectada a Catalunya el 2018. El treball s'ha publicat al Butlletí de la Institució Catalana d'Història Natural. S'ha localitzat aquest insecte en dues cases de Sant Celoni i La Garriga (Vallès Oriental), així com a Olot (Garrotxa).[6] Com que fa el niu en forats que troba en troncs, talussos o totxanes i el construeix amb resina, argila i petits trossos de fusta, «aquesta manera de fer els nius fa pensar que va arribar a Europa a partir del comerç de fusta des de l'Àsia», comenta Constantí Stefanescu, autor de l'estudi i investigador del CREAF i del Museu de Ciències Naturals de Granollers.[7][8] No sembla competidora amb les abelles autòctones. Es aconsellable evitar plantes exòtiques ornamentals en jardins i parcs, i especialment l'acàcia del Japó (Styphnolobium japonica), que l'atrau especialment i és una espècie tòxica que ha provocat casos de mortalitat en abelles autòctones.[2] Referències
Enllaços externs
|
||||||||||||||||||||||||||
.svg){kind=icon}
Portal di Ensiklopedia Dunia
