Medea Borelli

Medea Borelli

Biografia
Naixement	5 març 1861 Constantina (Algèria)
Mort	2 juliol 1924 (63 anys) Florència (Itàlia)
Activitat
Ocupació	cantant d'òpera, mestra
Veu	Soprano
Instrument	Veu

Medea Borelli (Constantina, 5 de març de 1861 - Florència, 2 de juliol de 1924) fou una soprano italiana.

Els seus pares formaven part d'una companyia que recorria la regió on nasqué; des dels primers anys demostrà notable facilitat per l'estudi de la música, fins al punt de presentar-se en el teatre de la Canobbiana de Milà, com a concertista de piano el 1868. Dotada d'una excel·lent veu de soprano, debutà en el teatre de l'Argentina de Roma, amb el patge del Un ballo in maschera (1879), i després cantà en els principals teatres d'Itàlia la Lucia di Lammermoor, Faust i Les Huguenots i, en La Scala, de Milà, amb gran èxit: Hérodiade, Semiramide i Simon Boccanegra.

Cantà una temporada en Rio de Janeiro i, al seu retorn, a Torí, Nàpols, Triste, Lisboa, en el Teatro Real (Madrid), Gran Teatre del Liceu i els primers teatres d'Europa; tornà a La Scala, on cantà diverses temporades, i fou una de les artistes predilectes d'aquell difícil públic, ja que als seus mèrits com a cantant reunia gran domini de l'escena i condicions d'actriu dramàtica.

Bibliografia

• Enciclopèdia Espasa Volum núm. 9, pàg. 128. (ISBN 84-239-4509-X)
• Treballs per o sobre Medea Borelli en biblioteques (catàleg WorldCat) (anglès)