Maximilien de Béthune, duc de Sully

Maximilien de Béthune
duc de Sully

Biografia
Naixement	13 desembre 1560 Rosny-sur-Seine (França)
Mort	22 desembre 1641 (81 anys) Château de Villebon (França) ^(en)
Sepultura	castell de Sully-sur-Loire (capella) (1999–) Nogent-le-Rotrou (1641–1999)
Superintendent of Finances ^(en)
1598 – 1611
Ministre
Governador de la Bastilla
Ministre principal de França
– Nicolas IV de Neufville de Villeroy →
Par de França
Dades personals
Formació	collège de Bourgogne ^(fr)
Activitat
Camp de treball	Política, Administració estatal i domini militar
Ocupació	polític, estadista, comandant militar, militar, escriptor, soldat
Carrera militar
Branca militar	Exèrcit de Terra francès
Rang militar	mariscal de França (1634–)
Conflicte	Guerres de religió a França Franco-Savoyard War (1600–1601) ^(en)
Obra
Localització dels arxius	Arxius Nacionals de França [ 120 AP]
Altres
Títol	Duc (1606–1641) Príncep
Família	Casal de Béthune
Cònjuge	Anne de Courtenay Rachel de Cochefilet
Fills	Maximilien II de Béthune  () Anne de Courtenay Marguerite de Béthune  () Rachel de Cochefilet François de Béthune, Duc d'Orval, Comte de Muret et de Villebon  () Rachel de Cochefilet
Pares	François I de Béthune, Baron de Rosny et de Baye   i Charlotte Dauvet

Maximilien de Béthune, primer duc de Sully (13 de desembre de 1560 – 22 de desembre de 1641) va ser un ministre francès hugonot i la "mà dreta" del rei Enric IV de França en el govern de França. Va organitzar un sistema de centralisme administratiu a França. Tenia idees de neoestoicisme sobre la virtut, la prudència i la disciplina.[1]

Biografia

Nasqué al Château de Rosny prop de Mantes-la-Jolie dins una branca de la Casa de Bethune en una família noble originària d'Artois. Als onze anys va ser presentat davant Enric de Navarra el futur rei de França i hi va estar permanentment unit. Va escapar discretament de la Matança del Dia de Sant Bartomeu tot portant ostensiblement sota el braç un "Llibre d'Hores" catòlic. Va estudiar matemàtica i història a la cort d'Enric de Navarra.[2]

En la guerra civil de 1575 s'allistà a l'exèrcit protestant. Va ser ferit greument a la batalla d'Ivry (1590). Va aconsellar Enric IV que es tornés catòlic però ell mateix no ho va fer.

Referències

• Aquest article incorpora text d'una publicació actualment en domini públic: Chisholm, Hugh, ed. (1911). Encyclopædia Britannica (11a ed.). Cambridge University Press.

Notes

1. James A. Moncure, ed. Research Guide to European Historical Biography: 1450-Present (4 vol 1992); 4:1812-22
2. André Duchesne, Histoire généalogique de la Maison de Béthune, Paris, 1639.