Maximilià II de Baviera

Aquest article tracta sobre el rei de Baviera del segle XIX. Si cerqueu el Príncep Elector de Baviera del segle XVII, vegeu «Maximilià II Manuel de Baviera».

Maximilià II de Baviera

Biografia
Naixement	Maximilian Joseph von Wittelsbach 28 novembre 1811 Múnic (Alemanya)
Mort	10 març 1864 (52 anys) Múnic (Alemanya)
Sepultura	Theatinerkirche
Rei de Baviera
20 març 1848 – 10 març 1864 ← Lluís I de Baviera – Lluís II de Baviera →
Dades personals
Religió	Catolicisme
Activitat
Camp de treball	Governança i política
Ocupació	polític, estadista
Membre de	Acadèmia Bavaresa de Ciències
Altres
Títol	Comte
Família	Casa de Wittelsbach
Cònjuge	Maria de Prússia
Fills	Lluís II de Baviera, Otó I de Baviera
Pares	Lluís I de Baviera Teresa de Saxònia-Hildburghausen
Germans	Matilde Carolina de Baviera Adelgunda de Baviera Hildegarda de Baviera Alexandra de Baviera Leopold de Baviera Otó I de Grècia Adalbert de Baviera
Premis
(30 setembre 1861)  Cavaller Gran Creu de l'Orde del Lleó Neerlandès  Orde de Sant Andreu  Orde de Sant Hubert  Cavaller de l'Orde del Toisó d'Or

Maximilià II de Baviera, Maximilian Joseph von Wittelsbach, (Múnic, 28 de novembre de 1811 - 10 de març de 1864) va ser rei de Baviera des de 1848 fins a la seva mort. Era fill de Lluís I de Baviera i de Teresa de Saxònia-Hildburghausen.

Príncep hereu

Després d'estudiar a Göttingen i Berlín i visitar Alemanya, Itàlia i Grècia, va ser introduït pel seu pare al consell d'Estat bavarès el 1836. Des d'un principi va manifestar disposició per a l'estudi, declarant alguna vegada que si no hagués nascut com príncep hauria estat professor. Des d'aquella època, al Castell de Hohenschwangau, a prop de Füssen, que va fer reconstruir amb excel·lent gust, va crear una íntima societat d'artistes i intel·lectuals que van dedicar el seu temps als estudis històrics i científics.

Regnat

Quan va abdicar Lluís I (28 de març de 1848), sobtadament el va cridar a succeir al tron, i la seva elecció de ministres prometia un règim liberal.

El progrés de la revolució, però, li va donar un temps. Es va oposar terminantment als plans unionistes del Parlament de Frankfurt, va refusar reconèixer la constitució imperial imposada pel mateix, i va donar suport a Àustria per restablir el govern federal i portar endavant una federalització a Hessen i Holstein. Encara que, des del 1850, el seu govern va tendir cap a l'absolutisme, va evitar ser utilitzat per la reacció clerical, i fins i tot va tenir una forta crítica dels ultramuntans, convidant diverses personalitats de la cultura i la ciència (per exemple, a Geibel, Liebig i Sybel) a Múnic, sense importar les seves opinions religioses. Finalment, el 1859, va ignorar el ministeri de Pfordten i va donar suport als desitjos del seu poble per un govern constitucional moderat.

Matrimoni i fills

Tomba de Maximilià II a Múnic

El dia 12 d'octubre de 1842 contragué matrimoni amb Maria de Prússia (1825-1889, filla del príncep Guillem de Prússia. La parella tingué els següents fills:

• SM el rei Lluís II de Baviera, nat a Nymphenburg el 1845 i mort el 1886 a les proximitat del llarc Starnberg.
• SM el rei Otó I de Baviera, nat a Múnic el 1848 i mort al Castell de Fürstenried el 1916.