Maureen Stapleton

Maureen Stapleton

Biografia
Naixement	Lois Maureen Stapleton 21 juny 1925 Troy (Nova York)
Mort	13 març 2006 (80 anys) Lenox (Massachusetts)
Causa de mort	malaltia pulmonar
Sepultura	Saint Mary's Cemetery ^(en)
Nacionalitat	Estats Units
Formació	Actors Studio Catholic Central High School ^(en) HB Studio
Activitat
Ocupació	actriu de televisió, actriu de cinema, actriu de teatre
Activitat	1952 -
Família
Cònjuge	Max Allentuck (1949-1959) David Rayfiel (1963-1966)[1]
Premis
(29 març 1982)  Oscar a la millor actriu secundària, per l'obra Rojos (1971)  Tony a la millor actriu principal en una obra de teatre (1951)  Theatre World Award (1951)  Premi Tony a la millor actriu de repartiment en una obra de teatre

Lois Maureen Stapleton (Troy, Nova York, 21 de juny de 1925 - Lenox, Massachusetts, 13 de març de 2006), va ser una actriu, directora i compositora de músiques de pel·lícules estatunidenca.[2] Ha estat un dels membres de l'Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques dels Estats Units.

Fou premiada amb els premis Tony, Emmy, Grammy, Globus d'Or i Actors Studio. També va estar nominada quatre cops al premi Oscar, que obtingué el 1981, interpretant l'anarquista Emma Goldman a Reds, amb el qual era reconeguda com una de les principals actrius del món.[3]

Biografia

Maureen Stapleton va néixer el 21 de juny de 1925 a Troy (Nova York), de religió catòlica i ascendència irlandesa.

El 1951 es va consagrar amb el paper de la vídua siciliana Serafina delle Rose a Broadway a La rosa tatuada, de Tennessee Williams, amb Elli Wallach. Reemplaçava Anna Magnani, que ho va deixar per no dominar l'anglès; per la seva interpretació Stapleton va guanyar el primer Premi Tony de la seva carrera. Anys més tard va estrenar un altre paper originalment pensat per a la Magnani: Lady Torrance, a Orpheus descending, del mateix autor, amb la qual obtingué una nominació al Tony.[3]

El 1967 va fer Plaza Suite, de Neil Simon, dirigida per Mike Nichols, amb George C. Scott; posteriorment el dramaturg li va escriure The Gingerbread Lady, per la qual va obtenir un altre premi Tony. També va ser nominada per un premi Tony per la seva actuació en The Little Foxes en un duel interpretatiu amb Elizabeth Taylor.^[cal citació]

El 1981 va ser incorporada al Hall de la fama del teatre i va rebre el premi Actor's Studio el 1980.

En la pel·lícula Interiors, de Woody Allen, va compartir l'escena amb Geraldine Page, i totes dues van ser nominades per a l'Oscar aquell any.

Va estar casada amb l'actor David Rayfiel durant tres anys i amb Max Allentuck, pare dels seus dos fills (Daniel i Katherine), entre 1949 i 1959.^[cal citació] Va sostenir un llarg idil·li amb el productor George Abbott. Va ser amiga de Montgomery Clift, que havia estat company seu de repartiment a Cors solitaris i de Marlon Brando, amb qui havia compartit apartament en els dies de l'Actor's Studio.

El 1995 va escriure la seva autobiografia, A Hell of a Life, amb la col·laboració de Jane Scovell.[3]

Morí el 13 de març de 2006 a Lenox (Massachusetts) a causa de problemes pulmonars crònics.

Filmografia

Les seves pel·lícules més destacades són:[1]

Any	Pel·lícula	Paper	Other notes
1958	All the King's Men		TV; Nominada - Premi Emmy
	Lonelyhearts	Fay Doyle	Nominada - Oscar a la millor actriu secundària Nominada - BAFTA a la millor actriu secundària Nominada - Globus d'Or a la millor actriu secundària
1959	The Fugitive Kind	Vee Talbot
1961	Vu du pont	Beatrice Carbone	aka A View from the Bridge
1963	Bye Bye Birdie	Mama Mae Peterson
1967	Among the Paths to Eden	Mary O'Meaghan	TV; Premi Emmy
1969	Truman Capote's Trilogy	Mary O'Meaghan
1970	Airport	Inez Guerrero	Globus d'Or a la millor actriu secundària Nominada - Oscar a la millor actriu secundària
1971	Plaza Suite	Karen Nash	Nominada - Globus d'Or a la millor actriu secundària
	Estiu del 42 (Summer of 42)	mare de Hermie	Veu (no surt als crèdits)
1972	Dig	Mare
1974	Voyage to Next	Mare terra	Veu
1975	Queen of the Stardust Ballroom	Beatrice 'Bea' Asher	Nominada - Premi Emmy
1977	The Gathering	Kate Thornton	Nominada - Premi Emmy
1978	Interiors	Pearl	Nominada - Oscar a la millor actriu secundària Nominada - Globus d'Or a la millor actriu secundària
1979	The Runner Stumbles	Mrs. Shandig
	Lost and Found	Jemmy
1981	Rojos (Reds)	Emma Goldman	Oscar a la millor actriu secundària BAFTA a la millor actriu secundària Nominada - Globus d'Or a la millor actriu secundària
	The Fan	Belle Goldman
	On the Right Track	Mary the Bag Lady
1982	The Electric Grandmother	Àvia	TV
1984	Johnny perillosament (Johnny Dangerously)	Ma Kelly
1985	Cocoon	Marilyn Luckett
1986	Heartburn	Vera
	The Cosmic Eye	Mare Terra	Veu
	The Money Pit	Estelle
1987	Nuts	Rose Kirk
	Made in Heaven	Aunt Lisa
	Sweet Lorraine	Lillian Garber
1988	Liberace: Behind the Music	Frances Liberace	TV
	The Thorns	Peggy/Mrs. Hamilton	TV series
	Doin' Time on Planet Earth	Helium Balloon Saleslady
	Cocoon: The Return	Marilyn 'Mary' Luckett
1989	B.L. Stryker	Auntie Sue (1 episodi)	Nominada - Premi Emmy
1992	Lincoln	Sarah Bush Lincoln	TV, veu
	Miss Rose White	Tanta Perla	Nominada - Premi Emmy
1994	Trading Mom	Mrs. Cavour
	The Last Good Time	Ida Cutler
1995	Road to Avonlea	Maggie MacPhee - 1 episodi	Nominada - Premi Emmy
1996	My Universe Inside Out		Voice
1997	Addicted to Love	Nana
1998	Wilbur Falls	Secretària
2003	Living and Dining	Mrs. Lundt

Referències

1. «filmografia». hollywood.com.
2. «Stapleton, guanyadora de l'Oscar mor als 80 anys, Irish Abroad, 26 de març de 2006». Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 17 juny 2010].
3. «Maureen Stapleton». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 11 març 2020].