Massacre de l'Escola Politècnica de Mont-real

Massacre de l'Escola Politècnica de Mont-real

45° 30′ 17″ N, 73° 36′ 46″ O
Tipus	tiroteig a l'escola
Data	6 desembre 1989
Localització	Politènica de Mont-real (Quebec)
Estat	Canadà
Participant	Marc Lépine Anne-Marie Edward ^(en) Hélène Colgan ^(en) Nathalie Croteau ^(en) Barbara Daigneault ^(en) Anne-Marie Lemay ^(en) Sonia Pelletier ^(en) Annie St-Arneault ^(en) Maryse Laganière ^(en) Geneviève Bergeron ^(en) Michèle Richard ^(en) Maryse Leclair ^(en) Annie Turcotte ^(en) Barbara Klucznik-Widajewicz ^(en) Maud Haviernick ^(en)
Morts	15
Ferits	14
Arma	Ruger Mini-14

La massacre a l'Escola Politècnica de Mont-real també coneguda com la Massacre de Mont-real és un acte terrorista que va ocórrer el 6 de desembre de 1989 a l'Escola Politècnica de Mont-real al Quebec.

Fets

Marc Lépine, de vint-i-cinc anys, armat legalment amb un fusell d'assalt i un ganivet de caça, va disparar contra vint-i-vuit persones, assassinant un total de catorze dones abans de suïcidar-se. Va començar l'atac entrant en una de les classes de la universitat on va separar l'alumnat entre dones i homes. Després de clamar que estava «lluitant contra el feminisme» va disparar a les nou dones de l'aula, matant-ne sis. Després, va caminar pels passadissos, la cafeteria i una altra aula, cercant específicament dones a qui disparar. En total, va assassinar catorze dones i va ferir quatre homes i deu dones en vint minuts de tirotejos, abans d'apuntar-se a si mateix i suïcidar-se.

Context

Marc Lépine era fill d'una dona francocanadenca i d'un pare algerià, i havia patit abusos per part del pare durant la seva infantesa. En la seva nota suïcida culpava les feministes, a les quals va acusar d'arruïnar-li la vida. També deia que les dones pensaven en mantenir els seus privilegis, sense importar-los arrabassar-los als homes. La nota incloïa una llista de dinou dones del Quebec a les quals considerava feministes i desitjava matar.

Conseqüències

Des de l'atac, la societat canadenca ha debatut les interpretacions de l'acte terrorista, el seu significat i els motius de Lépine. Molts grups feministes i altres organitzacions van titllar l'atac de misogin i van considerar que mostrava la realitat de la violència contra les dones.[1][2] En conseqüència, cada aniversari de la massacre es commemora el Dia nacional en record de les víctimes de la violència contra les dones.[3] Altres interpretacions destaquen el sofriment de Lépine en la seva infància, o suggereixen que la massacre fou simplement l'acte aïllat d'un boig. Altres opinions n'han culpabilitzat la violència diària que es mostra en els mitjans de comunicació, l'augment de la pobresa, l'aïllament i el rebuig social, particularment en comunitats immigrants.

La massacre va comportar lleis més estrictes de control d'armes al Canadà i va canviar la tàctica policial en resposta a un tiroteig. També s'ha relacionat aquest tiroteig amb la Massacre del Dawson College on un home d'ascendència índia nascut a Mont-real va assassinar una estudiant i va ferir dinou persones més abans de suïcidar-se.[4]

L'any 2009, el director de cinema Denis Villeneuve va dirigir la pel·lícula Polytechnique que està basada en els fets succeïts a l'Escola Politècnica de Mont-real.

Referències

1. Bindel, Julie «The Montreal massacre: Canada's feminists remember» (en anglès). The Guardian, 03-12-2012. ISSN: 0261-3077.
2. National day of remembrance pays tribute to victims of Montreal massacre «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2007-12-09. [Consulta: 5 gener 2019].
3. «Veintiseis años después de la masacre en la Escuela Politécnica de Montreal» (en castellà). RCI, 07-12-2015. [Consulta: 5 gener 2019].
4. «El joven que abrió fuego en una universidad de Montreal se creía un "ángel de la muerte"» (en castellà). El País [Madrid], 14-09-2006. ISSN: 1134-6582.