El nom de "Gran Paradiso" prové de l'etimologia popular. En realitat és la italianització, per asonància, de l'antin nom en francoprovençal de Grand Parei, que vol dir Gran Paret.
Geografia
El massís del Gran Paradiso vist des de la glacera del Tessonet.
La franja que va des dels 3.000 als 4.000 metres està coberta per glaceres, la més gran a la Vall d'Aosta. Es tracta de glaceres perpètues, tot i haver-se format de manera relativament recent, durant la petita edat de gel del segle xvii.
Del Gran Paradiso, el pic més alt (4.061 m), parteix de la serralada que divideix la Vall de Cogne de Valsavarenche, que, descendint cap a Aosta, s'eleva en els dos cims de l'Herbetet (3.778 m) i la Grivola (3.969 m). Pel costat de Piemont s'eleven el Ciarforon (3.642 m), el Tresenta (3.609 m) i la Becca di Monciair (3.544 m). Aquestes muntanyes són fàcilment identificables per un ull entrenat, fins i tot des de la plana de Torí. El Ciarforon és un dels pics més notables dels Alps: sobre el vessant d'Aosta està cobert per una capa de gel enorme, des del Piemont apareix com una muntanya nua amb una forma trapezoïdal.
Segons la SOIUSA el massís es subdivideix en quatre grups i 8 subgrups:[1][2]
Grup Ciarforon-Punta Fourà (A.1)
Nus de Punta Fourà (A.1.a)
Nus del Ciarforon (A.1.b)
Grup Gran Paradiso-Roccia Viva (A.2)
Subgrup del Gran Paradiso (A.2.a)
Subgrup Roccia Viva-Apostoli (A.2.b)
Grup Grivola-Gran Serra (A.3)
Nus de la Gran Serra (A.3.a)
Massís de la Grivola (A.3.b)
Grup Sengie-Chardonney (A.4)
Nus de las Sengie (A.4.a)
Nus del Chardonney (A.4.b)
El Parc
Guineu captada prop de la Croce del Arolley.
El massís es va convertir al segle xix en vedat de caça per als governants de la Dinastia Savoia. En particular, Víctor Manuel II d'Itàlia va constituir la reserva de caça reial del Gran Paradiso. A partir d'aquesta reserva de caça, el 1922 va néixer el Parc Nacional del Gran Paradiso. El massís, per tant, està comprès en gran part dins del mateix parc.
