|
Mary Travers
Primers anys i estudisHavia nascut a Louisville (Kentucky, Estats Units), filla dels periodistes Robert Travers i Virginia Coigney, sindicalistes actius[3] al The Newspaper Guild. L'any 1938 la família es traslladà a viure al Greenwich Village de Nova York. Estudià a la "Little Red School House", però deixà[3] els estudis per dedicar-se a la cançó. Carrera musicalDurant un temps havia compaginat els estudis amb la pertinença a "The Song Swappers", que feren les veus de fons de Pete Seeger quan Folkways Records reedità una recopilació de cançons de lluita obrera, Talking Union, el 1955; Les Song Swappers enregistraren un total de 4 àlbums amb Folkways al mateix any, i tots amb Seeger. Mary Travers tenia, en aquella època, la cançó com una afició, però diversos companys cantants[2] l'animaren a dedicar-s'hi; també actuà en un espectacle de Broadway[4] anomenat The Next President. Tot canvià amb la formació del grup Peter, Paul and Mary el 1961, i l'èxit immediat que obtingué. El tercet compartia agent, Albert Grossman, amb Bob Dylan i pogueren acostar les cançons d'aquesta gent que anteriorment les havien rebutjades per la particular veu nasal del cantant. El seu èxit amb el tema de Dylan Don't Think Twice, Its Alright contribuí a portar l'àlbum Freewheelin del cantant[5] a la llista dels 30 més venuts als Estats Units. La necrològica de l'Associated Press en digué:[6]
La seva versió de Si tingués un martell esdevingué un himne per la igualtat racial, així com el tema de Bob Dylan Escolta-ho en el vent, que el grup interpretà en la "Marxa sobre Washington" de l'agost del 1963[6] en un aplec que feu famoses les paraules de Martin Luther King Tinc un somni. Puff, el drac màgic és tan coneguda que ha entrat de ple dret en la cultura popular estatunidenca i britànica. El grup es va desfer inicialment l'any 1970, i Mary Travers encetà una carrera en solitari. Enregistrà cinc discos: Mary (1971), Morning Glory (1972), All My Choices (1973), Circles (1974) i It's in Everyone of Us. El 1978 es reuniren els integrants del grup per protestar contra l'energia nuclear; en els anys següents gravaren discos i reprengueren les gires de concerts. Vida personal i mortEls seus tres primers casaments acabaren en sengles divorcisNota 1; però no el quart, amb el seu marit -ara vidu- Ethan Robbins (es van casar el 1991). Li diagnosticaren leucèmia el 2005, i hagué de suspendre per tot l'any les gires de concerts. Rebé posteriorment un trasplantament de moll de l'os i pogué reprendre les gires el 9 de desembre de 2005, amb un concert al Carnegie Hall. L'estiu del 2007 calgué interrompre una nova gira a causa de diverses intervencions operatòries de la cantant. El 16 de setembre de 2009, complicacions causades per la quimioteràpia portaren a la mort de la cantant a l'hospital de Danbury (Estats Units) quan l'artista tenia 72 anys.[7] Fou enterrada al Cementiri Umpawaug de Redding, Connecticut.[8] Discografia en solitari
NotesNota 1: El primer fou des de 1958 fins a 1960, el segon amb Barry Feinstein (1963-1968), i el tercer amb Gerald Taylor (1969-1975). Referències
Enllaços externs |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Portal di Ensiklopedia Dunia
