|
 Marquesat de Llupià | | Tipus | Marquesat |
|---|
| Primer titular | Àngel Carles de Llupiá i de Roger |
|---|
| Rei | Felip IV |
|---|
| Data | 4 de gener del 1702 |
|---|
| Actual titular | Carles Desvalls i Maristany |
|---|
| Estat | Espanya  |
|---|
El Marquesat de Llupià és un títol nobiliari català atorgat el 4 de gener del 1702 pel rei Felip IV, en aquell moment, a favor d'Àngel Carles de Llupià i de Roger, noble català, fill de Carles de Llupià[1] i de Vilanova-Tragó, senyor de Llupià, Vilarmilà, Castellnou, Bellpuig, Paracolls i Molig, assistent a les Corts de Barcelona
[2] del 1653.
El 1769, Joan Antoni Desvalls i d'Ardena, sisè marquès de Llupià i quart del Poal,[3] es va casar amb Teresa de Ribes i d'Olzinelles, tercera marquesa d'Alfarràs.[4] Va construir el laberint d'Horta,[5] i juntament amb altres personalitats de l'època constituí la Conferència Física, una societat científica que s'ocupava de les ciències naturals i ciències exactes. Aquesta societat es transformà posteriorment en la Reial Acadèmia de Ciències Naturals i Arts, de la que en fou secretari i vicepresident. En la Guerra del Francès contribuí a la resistència contra les tropes napoleòniques amb béns propis.
El títol fou rehabilitat el 1985 pel rei Joan Carles I a favor de Lluís Desvalls i Trias (†1987), com a XII marquès de Llupià, IX marquès d'Alfarràs i V marquès del Poal.[6][7]
El titular actual, des del 1989, és[8] Carles Desvalls i Maristany.
Marquesos de Llupià
|
Titular |
Període
|
| Creat el 1702 pel rei Felip IV
|
| I |
Àngel Carles de Llupià i de Roger |
1702 - 1735
|
| II |
Francesc de Llupià i de Roger |
1751 - ?
|
| III |
Josep Francesc de Llupià i Marimon |
? - 1762
|
| IV |
Marià de Llupià i Rocabertí |
1762 - 1763
|
| V |
Maria Manuela d'Ardena i de Llupià |
1775 - 1790
|
| VI |
Joan Antoni Desvalls i d'Ardena |
1790 - 1820
|
| VII |
Antoni Miquel Desvalls i Ribas |
1820 - 1823
|
| VIII |
Joaquim Desvalls i de Sarriera |
1823 - 1883
|
| IX |
Joan Baptista Desvalls i de Ribes |
|
| X |
Lluís Desvalls i Fort de Saint-Maurin |
? - 1884
|
| XI |
Joan Baptista Desvalls i d'Amat |
1884 - 1985
|
| Rehabilitat el 1985 pel rei Joan Carles I
|
| XII |
Lluís Desvalls i Trias |
1985 - 1987
|
| XIII |
Carles Desvalls i Maristany |
1989 - actualitat
|
Història dels marquesos de Llupià
- Àngel Carles de Llupià i de Roger (†1735), I marquès de Llupià, senyor de Castellnou, Paracolls, Bellpuig, Prunet, Queixàs, Cameles, Sant Miquel de Llotes, Molig, Rocacrespa, Campome, Llupiá, Gallifa, Coma i Vilarmilà, Cavaller de Sant Joan. Va participar en les Corts del 1701 y 1705. Braços del Principat, 1713.
- El va succeir el 1751, el seu germà:[9]
- Francesc de Llupià i de Roger, II marqués de Lupiá, baró de Castellnou, de Bellpuig, de Paracolls, senyor de Molig, Vilarmilà, Campome, Vespella, Segur, carlà de Cubells i de Montpalau. Capità del Regiment de Cavalleria de Sagunt. Cavaller de Santiago. Va participar en les Corts del 1705.[1]
- El va succeir el seu fill:[9]
- Josep Francesc de Llupià i Marimon (1729 - 1762), III marquès de Llupià.
- El va succeir el seu fill:[9]
- Marià de Llupià i Rocabertí (1758 - 1763), IV marquès de Llupià.
- El va succeir el 22 de febrer del 1775:
- María Manuela d'Ardena i de Llupiá (f. el 1790), V marquesa de Llupià.
- Es va casar amb Francesc Desvalls i d'Alegre[10]
- El va succeir el seu fill:
- Es va casar amb María Teresa de Ribas i d'Olzinellas, III marquesa d'Alfarràs
- El va succeir el seu fill:
- Antoni Miquel Desvalls y Ribas, VII marquès de Llupià, IV marquès d'Alfarràs.
- El va succeir el seu fill:
- El va succeir el germà del seu pare, el VII marquès. Per tant, el seu oncle carnal:
- Joan Baptista Desvalls i de Ribas (n. el 1775), IX marquès de Llupià.
- El va succeir el seu fill:
- Es va casar amb María Mercè d'Amat i de Sarriera.
- El va succeir, per cessió inter vivos del 25 de novembre del 1884, el seu fill primogènit:[9]
Rehabilitat el 1985 a favor de:[6][7]
- Es va casar amb Margarida Maristany i Manén (1906 - ?).
- En el Marquesat d'Alfarràs fou succeït, el 24 de novembre del 1988, pel seu fill primogènit, Lluís Desvalls i Maristany (1931 -), X marquès d'Alfarràs.[11]
- En el Marquesat del Poal fou succeît, el 16 de gener del 1990, pel seu fill Joan Manuel Desvalls i Maristany, VI marquès del Poal.[12]
- En el Marquesado de Llupiá fou succeït el 14 de novembre del 1989, pel seu fill:[8]
- Carles Desvalls i Maristany (n. 1936), XIII marquès de Llupià, farmacèutic.
- Es va casar, el 1963, amb María Victòria Vázquez Herrero (n. 1938); d'aquest matrimoni van néixer tres fills: Carles (n. 1964), Gonçal (n. 1967) i Maria Victòria (n. 1975)
- Actual titular.[8]
Armes
Escut quarterat: 1r. i 4t. de gules, un mont floronat d'or; 2n. i 3r. d'or, una creu patent, claviculada, buidada i pomejada de gules.
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Morales Roca, Francisco José (1983), Próceres habilitados en las cortes del principado de Cataluña, siglo XVII (1599-1713), Ediciones Hidalguía.
- ↑ Guía de Títulos, Diputación Permanente y Consejo de la Grandeza de España.
- ↑ «Juan Antonio DESVALLS y de ARDENA». geneanet. Martín Rodríguez.
- ↑ «María Teresa de RIBAS y de OLZINELLES». geneanet. Martín Rodríguez.
- ↑ «Marquesat de Llupià». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 6,0 6,1 BOE 6 de maig del 1985.
- ↑ 7,0 7,1 Elenco de Grandezas y Títulos Nobiliarios Españoles (2014), IEEN, Ediciones Hidalguía.
- ↑ 8,0 8,1 8,2 Carta de successió, de 14 de novembre del 1989 BOE 26 de setembre del 1989
- ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 Fernández-Mota de Cifuentes, María Teresa (1984), Relación de títulos nobiliarios vacantes, y principales documentos que contiene cada expediente que, de los mismos, se conserva en el Archivo del Ministerio de Justicia, Ediciones Hidalguía.
- ↑ Diccionari d'autors i obres de religiosos carmelites descalços a la província de Sant Josep de Catalunya i terres de parla catalana (1586-1835), Institut d'Estudis Catalans.
- ↑ Carta de successió amb data del 24 de novembre del 1988, Boletín Oficial del Estado (BOE) de 22 de setembre del 1988.
- ↑ Carta de Successió amb data del 16 de gener del 1990; BOE, 9 de desembre del 1989.
|
