Marion Gray

Marion Gray

Biografia
Naixement	(en) Marion Cameron Gray 26 març 1902 Ayr (Escòcia)
Mort	16 setembre 1979 (77 anys) Edimburg (Escòcia)
Formació	Bryn Mawr College (1924–1926) Universitat d'Edimburg (1919–1924) Ayr Academy (1913–1919)
Tesi acadèmica	A Boundary Value Problem of Ordinary Self-Adjoint Differential Equations with Singularities  (1926 )
Director de tesi	Anna Johnson Pell Wheeler
Activitat
Ocupació	matemàtica
Ocupador	Bell Labs (1934–1967) AT&T Laboratories (1930–1934) Imperial College London (1927–1930) Universitat d'Edimburg (1926–1927)
Obra
Obres destacables graf de Gray
Família
Pares	James Gray i Marion Cameron

Marion Gray (Ayr, 26 de març de 1902 - Edimburg, 16 de setembre de 1979) va ser una matemàtica escocesa.[1][2]

Vida i Obra

Gray va néixer a Ayr, on va ser escolaritzada i va fer els estudis secundaris a la Ayr Academy. El 1919 es va matricular a la universitat d'Edimburg, on es va graduar el 1922 en Matemàtiques i Filosofia Natural. Va continuar dos anys més com a estudiant postdoctoral de Matemàtiques, fins al 1924, quan va viatjar als Estats Units, amb l'ajut d'una beca britànica i d'una beca Carnegie, per assistir al Bryn Mawr College, on va obtenir el doctorat el 1926 sota la direcció d'Anna Johnson Pell Wheeler.[3]

Després de doctorar-se, Gray va tornar a Edimburg per ser professora ajudant de filosofia natural a la universitat. Només hi va estar un curs, ja que l'any següent va marxar a Londres, on va ser ajudant de matemàtiques a l'Imperial College London durant tres anys.

El graf de Gray.

El 1930 va tornar als Estats Units per a fer d'ajudant d'enginyer al Departament de Desenvolupament i Investigació de la AT&T de Nova York. Mentre treballava allà, va descobrir un inusual graf semi-simètric cúbic[4] amb 54 vèrtexs i 81 arestes,[5] format com a graf d'incidència dels 27 punts i 27 línies d'una quadrícula tridimensional de 3×3×3. Des de llavors s'ha demostrat que és el graf semi-simètric cúbic més petit possible. Pensant que era un descobriment teòric sense aplicació pràctica, Gray no va publicar els seus descobriments. El 1968, trenta-sis anys després, l'informàtic I. Z. Bouwer el va redescobrir i descriure i va explicar com podia respondre algunes preguntes sobre tipus de simetria. El graf es coneix avui en dia com Graf de Gray i és una eina valuosa en la teoria de xarxes.

El 1934, Gray va passar a formar part de l'equip tècnic dels Laboratoris Bell on va romandre més de 30 anys, primer a la ciutat de Nova York i després a Murray Hill (New Jersey). Va continuar escrivint articles científics i fent revisions d'articles publicats.[6]

Després de la seva jubilació, el 1967, Gray es va traslladar de nou a Edimburg, on va morir el 1979 als 77 anys.

Referències

1. O'Connor, J. J.; Robertson, E. F. «Marion Cameron Gray - Biography» (en anglès). School of Mathematics and Statistics University of St Andrews, Scotland, 01-04-2009. [Consulta: 20 gener 2022].
2. Macho Stadler, Marta. «Marion Gray, la matemática que dio nombre a un famoso grafo» (en castellà). Mujeres con ciencia, 13-08-2019. [Consulta: 20 gener 2022].
3. Green i LaDuke, 1993, p. 144.
4. Pabiniak, Przytycki i Sazdanović, 2009, p. 40-42.
5. Malniča, Marušiča i Wang, 2004, p. 188.
6. Green i LaDuke, 2009, p. 186.

Bibliografia

• Green, Judy; LaDuke, Jeanne. «Contributors to American Mathematics: An Overview and Selection». A: Gabriele Kass-Simon, Patricia Farnes (eds.). Women of Science: Righting the Record (en anglès). Indiana University Press, 1993, p. 117-146. ISBN 0-253-20813-0. 
• Green, Judy; LaDuke, Jeanne. Pioneering Women in American Mathematics: The Pre-1940 PhD's (en anglès). American Mathematical Society, 2009. ISBN 978-0-8218-4376-5. 
• Malniča, Aleksander; Marušiča, Dragan; Wang, Changqun «Cubic edge-transitive graphs of order 2p3» (en anglès). Discrete Mathematics, Vol. 274, Num. 1-3, 2004, pàg. 187-198. DOI: 10.1016/S0012-365X(03)00088-8. ISSN: 0012-365X.
• Marus̆ic̆, Dragan; Pisanski, Tomaz̆ «The Gray graph revisited» (en anglès). Journal of Graph Theory, Vol. 35, Num. 1, 2000, pàg. 1-7. DOI: 10.1002/1097-0118(200009)35:1<1::AID-JGT1>3.0.CO;2-7. ISSN: 1097-0118.
• Pabiniak, Milena C.; Przytycki, Józef H.; Sazdanović, Radmila «On the first group of the chromatic cohomology of graphs» (en anglès). Geometriae Dedicata, Vol. 140, Num. 1, 2009, pàg. 19-48. DOI: 10.1007/s10711-008-9307-4. ISSN: 0046-5755.

Enllaços externs

• O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Marion Gray» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
• «Marion Cameron Gray (1902-1979)». University of Edinburgh, 2019. [Consulta: 30 maig 2021]. (anglès)
• Macho Stadler, Marta. «Marion Gray, la matemática que dio nombre a un famoso grafo». Mujeres con Ciencia - Euskal Herriko Unibertsitatea, 2019. [Consulta: 30 maig 2021]. (castellà)