Maria de la Mercè de Borbó-Dues Sicílies
Maria Mercè de Borbó-Dues Sicílies i Orleans (Madrid, 1911 - Lanzarote, 2000) fou comtessa de Barcelona arran del seu casament amb l'infant Joan de Borbó. InfànciaFilla de l'Infant Carles de Borbó-Dues Sicílies i de la Princesa Lluïsa d'Orleans nasqué a Madrid el 1910. Era neta del Príncep Alfons de Borbó-Dues Sicílies i de la princesa Maria Antonieta de Borbó-Dues Sicílies per via paterna, i per via materna era neta del cap de la Casa Reial dels Orleans, Felip d'Orleans, i de la Princesa Maria Isabel d'Orleans. Nascuda a Madrid fou batejada al Palau Reial de Madrid, amb aigua del riu Jordà i en la pica baptismal utilitzada per Sant Domingo Guzmán. Alfons XIII d'Espanya li concedí la dignitat d'Infanta d'Espanya amb el grau d'altesa reial. Educada al Col·legi de les Irlandeses de Madrid. L'arribada de la República sorprengué la seva família a Sevilla, on el seu pare havia estat nomenat capital general de la regió Bètica. Se'n van anar en exili per via marítima fins a Canes i després a París, on residí fins al 1935 any quan es va casar. Casament i descendènciaCasada amb l'Infant Joan de Borbó, quart fill (tercer mascle) dels Reis Alfons XIII d'Espanya i Victòria Eugènia de Battenberg. Joan era net del rei Alfons XII d'Espanya i de l'arxiduquessa Maria Cristina d'Àustria i per part de mare de la princesa Beatriu del Regne Unit i del Príncep Enric de Battenberg. El casament se celebrà a Roma i s'oficià a la Basílica de Santa Maria dels Àngels de la capital italiana el dia 12 d'octubre de 1935. L'acte fou apadrinat pel Rei Alfons XIII d'Espanya i la Princesa Lluïsa d'Orleans. Té quatre fills:
Vida oficialAssistí a la majoria d'actes de la reialesa europea de la segona meitat del segle xx, des del casament de la Reina Elisabet II del Regne Unit amb el príncep Felip d'Edimburg el 1947 al casament de la seva neta l'infanta Cristina de Borbó amb Iñaki Urdangarín a Barcelona el 1997 tot plegat passant pel famós creuer Agammemnon organitzat per la reina Frederica de Grècia pels membres de la reialesa europea i els casaments del Rei Constantí II de Grècia i de la princesa Anna Maria de Dinamarca o el de la princesa Maria Pia d'Itàlia i del Príncep Alexandre de Iugoslàvia. Políticament parlant sempre es mantingué en segon terme darrere de la convulsa vida del seu espòs. Instal·lada a Roma, Lausana i finalment a Estoril visqué quaranta-sis anys d'exili forçós. |
Portal di Ensiklopedia Dunia