|
Maria Teresa Agnesi
Maria Teresa Agnesi (Milà, 17 d'octubre de 1720 – 19 de gener de 1795) fou una compositora italiana, autora de diverses òperes, i música instrumental per a clavicèmbal. Tot i ser més coneguda per les seves composicions, també fou una consumada clavicembalista i cantant, i la majoria de les seves composicions supervivents foren escrites per a teclat, veu o per a teclat i veu alhora.[1][2][3][4] Era filla de Pietro Agnesi, un membre de la noblesa menor, i Anna Fortunata Brivio, que procuraren des de ben aviat l'educació de les dues filles, Maria Teresa, i la matemàtica Maria Gaetana Agnesi.[5] Maria Teresa Agnesi es casà amb Pier Antonio Pinottini el 1752, poc després de morir el seu pare, i a partir d'aleshores es va dedicar plenament a la música. S'assentaren en un barri poblat per intel·lectuals i artistes, però amb el temps Pinottini sofrí la ruïna financera i moriria poc després.[5] Carrera musicalAgnesi va treballar per a patrons i mecenes de la reialesa de tot Europa, en especial per a les corts de Viena i Dresden, on Agnesi trobà més èxit i més reconeixement del públic que en el seu lloc de naixement. La seva primera òpera seriosa, però, Ciro in Armènia, va ser estrenada al Teatre Ducal de Milà el 1753.[2][3] Gaudí del patrocini de l'emperadriu Maria Teresa I d'Àustria, que en aquells temps ho era de la Llombardia, i de Maria Antònia de Baviera –Antònia Walpurgis–, una talentosa compositora coetània. La seva carrera fou possible mercès al tarannà del govern de Llombardia, en aquells temps austríaca, que era progressista i il·lustrat, sobretot envers els drets de les dones i feia un esforç conscient per fomentar les dones en les arts i promoure la seva música.[3] Maria Teresa Agnesi va tenir diverses actuacions famoses, entre les quals la del 16 de juliol de 1739, quan el famós viatger i escriptor francès Charles de Brosses va quedar molt impressionat per la seva música. No era l'únic; El comte Giordano Riccati va escriure diverses cartes lloant les seves composicions i el seu talent musical. Una altra actuació molt famosa va ser el seu debut teatral, la Cantata Pastorale Il Ristauro d'Arcadia, dedicada al governador austríac Gian-Luca Pallavicini, al Teatro Regio Ducale de Milà l'any 1747, on va dedicar la seva peça a diversos governants de Saxònia i Àustria. El 1766 es va representar també a Milà la seva L'insubria consolata, amb motiu del compromís de Maria Beatriu d'Este i l'arxiduc Ferran.[3] El seu treball madurà al llarg de la seva carrera i el seu estil compositiu anà guanyant en complexitat; les primeres obres són simples i netes, mentre que les últimes són més virtuoses, complexes i melodramàtiques. De les seves composicions, se n'han perdut moltes, malgrat haver-hi registre de la seva existència. Avui dia rara vegada s'escolten les seves obres, però la seva música de teclat, si bé resulta tècnicament difícil, i ha estat en part oblidada, és reivindicada al segle XXI.[3] ComposicionsÒperes
Teclat, petit conjunt, música vocal
Discografia
Enllaços externsReferències
|
||||||||||||||||||||||||||||
Portal di Ensiklopedia Dunia
