Maria Ribakova

Maria Ribakova

Biografia
Naixement	6 desembre 1973 (51 anys) Moscou (Rússia)
Formació	Facultat de Filologia de la Universitat Estatal de Moscou Universitat Yale Universitat Humboldt de Berlín
Activitat
Ocupació	escriptora, professora, novel·lista
Ocupador	Universitat de Califòrnia a Los Angeles Universitat de Califòrnia a San Diego
Família
Mare	Natalya Ivanova
Premis
(2011)  Russia Award ^(en)

Maria Aleksàndrovna Ribakova (Мари́я Алекса́ндровна Рыбако́ва) (Moscou, 1973) és una escriptora russa; és neta de l'escriptor Anatoli Ribakov i filla única de la crítica literària Nataliya Ivanova, directora adjunta de la revista Znamya.

Amb 17 anys va començar Filologia Clàssica a la Universitat Estatal de Moscou. Va continuar els seus estudis a Alemanya, a la Universitat Humboldt, on es trasllada amb 20 anys i, després de passar una llarga temporada a Berlín, va realitzar el seu doctorat a la Universitat Yale al 2004, on és professora de rus. Ha treballat i viatjat per diferents llocs del món: Ginebra, Múnic, Tailàndia i el nord de la Xina. L'any 2003 va ser guardonada amb el premi Serguei Dovlàtov a el millor conte curt en idioma rus.[1]

El 2005 va ser escriptora resident al Bard College, Nova York. Durant el curs 2006-2007 va ser professora a la Universitat Estatal de Califòrnia, Long Beach. Entre el 2007 i el 2017 exerceix a la Facultat de Filologia i Humanitats a la Universitat Estatal de San Diego.[2] Des de llavors, ha ocupat una beca visitant a la New Europe College, Bucarest (2017-2018), i una beca Fulbright a la Universitat AI Cuza, Romania (2019-2020). Actualment Rybakova és professora associada a la Universitat Nazarbayev, a Kazakhstan.[3]

Novel·les

• "Анна Гром и ее призрак" (El fantasma d'Anna Grom), 1999
• "The Child-snatching Demons of Antiquity: Narrative Traditions, Psychology and Nachleben", Ph.D. thesis, Yale University, 2004.
• "Братство проигравших" (La fraternitat dels perdedors), Время, 2005.
• "Слепая речь", Время, 2006.
• "Острый нож для мягкого сердца", Время, 2009.
• "Гнедич", Время, 2011.[4]
• "Черновик человека", Эксмо, 2014.
• "Если есть рай", Знамя, 2018.

Referències

1. «Maria Rybakova» (en francés). Babelio.com. [Consulta: 26 febrer 2015].
2. «Maria Rybakova, Curriculum Vitae». Institute for Advanced Study, Central European University. [Consulta: 27 gener 2021].
3. «Maria Rybakova». School of Humanities and Social Sciences, Nazarbayev University. Arxivat de l'original el 21 d’octubre 2020. [Consulta: 27 gener 2021].
4. «Думающие люди всегда воспринимаются как чужаки», Интервью А.Шаталова, с М.Рыбаковой, The New Times, 5 августа 2011[1]

Enllaços externs

• Perfil al web del Bard College (anglès)
• Conversa entre Maria Ribakova i sa mare (en rus)