|
Maria Novell i Picó
Maria Novell i Picó (Figueres, 17 de març de 1914 - Barcelona, 24 de febrer de 1969)[1][2] fou una professora, bibliotecària i escriptora.[3] És especialment coneguda pel seu Viatge per la història de Catalunya (1975), explicada per mitjà de narracions i dels seus protagonistes, «gent humil i senzilla que vivien les conseqüències que per a ells tenien els fets de cada època».[4][5] BiografiaLlicenciada en Filosofia,[6] va ingressar a l'Escola de Bibliotecàries l'any 1932 amb el número u de la seva promoció i fou becada per la Generalitat de Catalunya.[7] El 1935 el Claustre de l'Escola la designà per representar el centre al Segon Congrés Internacional de Biblioteques i Bibliografia organitzat per l'IFLA i celebrat a Madrid i a Barcelona. Aquell mateix any es titulà i uns mesos més tard començava a treballar a la Biblioteca de la Universitat de Barcelona. Al mateix temps estudiava la carrera de Filosofia i Lletres i, després de la guerra civil, ja llicenciada, es dedicà a l'ensenyament fent classes de filosofia, història i literatura.[5] De ben jove va començar a escriure contes i articles. Els anys 1926-1928 ja havia publicat a les revistes Sigronet, El noi català, La dona catalana, Arts i lletres, de Barcelona, i Sol ixent, de Cadaqués.[7] La postguerra emmudeix la seva veu literària fins que el 1964, animada per Joaquim Carbó, inicia una fecunda col·laboració a la revista Cavall Fort amb una sèrie de narracions de la història de Catalunya. La cabra d'or inaugurava la sèrie i, segons Carbó, «l'agilitat i amenitat d'aquest conte no excloïen el rigor i una informació històrica de primera mà. Va ser el primer de la trentena que va il·lustrar Fina Rifà i que representen un dels encerts més grans de la revista: la història viscuda pels qui la sofreixen, no pas pels qui l'orienten i se n'aprofiten».[8] El projecte es proposava abraçar tota la història de Catalunya, però la seva mort prematura l'any 1969 va aturar les narracions al segle xviii.[1][4] Formà part del consell de redacció de la revista Cavall Fort i, entre 1965 i 1969, a més de la sèrie sobre la història de Catalunya, hi publica regularment articles, obres de teatre i un guió de còmic, De Balaguer a Kum-Ram, il·lustrat per Manel. Guanya el premi Folch i Torres amb la novel·la Les presoneres de Tabriz i publica dues obres de teatre: Les orenetes i Perot joglar,[8] que el Teatre Experimental Català va estrenar al Teatre Romea el 22 de febrer de 1970.[9] Amb caràcter pòstum, entre 1973 i 1975, es publiquen tres llibres amb treballs seus: la biografia de Jaume el Conqueridor, l'obra dramàtica Tres vegades era un rei... i Viatge per la història de Catalunya, la seva obra més coneguda i difosa, on es recullen totes les narracions històriques publicades a Cavall Fort il·lustrades per Fina Rifà. Obres publicades a la revista Cavall FortNarracions de la història de Catalunya
Teatre
Articles
Guió de còmic
Conte
Publicacions en format llibre
Premis
Referències
|
||||||||||||||||||
Portal di Ensiklopedia Dunia
