Margarita Simonian

Margarita Simonian

(2017)
Biografia
Naixement	6 abril 1980 (44 anys) Krasnodar (Rússia)
Redactora en cap Sputnik
10 novembre 2014 –
Redactora en cap Rossia Segódnia
31 desembre 2013 –
Redactora en cap RT
2005 –
Dades personals
Grup ètnic	Armenis
Formació	Universitat Estatal del Kuban - periodisme (1997–2002) Newfound Regional High School ^(en) (1995–1996)
Activitat
Ocupació	periodista, guionista, presentadora, locutora de ràdio, presentadora de televisió, redactora en cap, propagandista
Activitat	1999 -
Ocupador	Rossia Segódnia, redactora en cap (2013–) RT, redactora en cap (2005–) Rússia 1 (2002–valor desconegut)
Partit	Rússia Unida
Membre de	tercera legislatura de la Cambra Cívica de la Federació Russa Navalni 35
Família
Cònjuge	Tigran Keosayan (2022–)
Parella	Tigran Keosayan (2012–2022)
Premis
(2019)  Orde d'Alexandre Nevski (2014)  Orde per Serveis a la Pàtria de quart grau (18 novembre 2010)  Medalla Moisès de Khoren (2010)  certificat de gratitud del president de la Federació Russa (25 desembre 2008)  Orde de l'Amistat (27 juny 2007)  Orde de l'Amistat (9 març 2005)  Medalla per l'enfortiment de la fraternitat militar  premi del Govern de la Federació Russa en matèria de mitjans de comunicació  Orde d'Honor  Orde per Serveis a la Pàtria de tercer grau
Veu: Margarita Simonian (rus)

Margarita Simonian (rus: Маргарита Симоновна Симоньян) (Krasnodar, 6 d'abril de 1980) nom abreujat de Margarita Simónovna Simonian (en rus, Маргари́та Симо́новна Симонья́н) és una periodista russa, editora en cap de la versió en anglès de RT (Russia Today) i de l'agència de notícies estatal Rossia Segódnia.[1][2]

Biografia

Simonian va néixer a Krasnodar (en l'actual krai de Krasnodar) en el si d'una família armènia.[3] Es descriu a si mateixa com una "armènia irreversiblement russificada".[4] De ben jove, va decidir ser periodista. Primer va treballar per a un diari local, i després a un canal de televisió local mentre estudiava periodisme a la Universitat Estatal del Kuban als 18 anys.[5]

El president rus Dmitri Medvédev i l'editora en cap, Margarita Simonian en els estudis de RT.

Simonian va passar un any a Bristol (Nou Hampshire), a causa d'un programa d'intercanvi d'estudiants.[1] Afirma que durant aquest temps va descobrir que els russos i els estatunidencs "són molt semblants en termes de cultura, en termes dels valors familiars, formes de vida, les reaccions, el sentit de l'humor".[5][6]

Simonian va cobrir la segona guerra de Txetxènia i les greus inundacions del sud de Rússia per al seu canal de televisió local, i va rebre un premi per la seva "valentia professional". El 2002, es va convertir en un corresponsal regional per al canal de televisió Rossia 1 i va cobrir la presa d'ostatges de Beslan de 2004. Va ser un dels primers periodistes a arribar a l'escena i va ser testimoni de la matança de 334 persones, 186 d'ells nens. Després es va traslladar a Moscou i va passar a formar part del conjunt de reporters de l'òrbita del Kremlin.[5][6][7]

Va ser la primera vicepresidenta de l'Associació Nacional Russa de Televisió i Ràdios i membre de la Cambra Cívica de la Federació Russa. El 2010 va publicar el seu primer llibre, Heading to Moscow!.[1][8]

Editora en cap de RT

Simonian tenia 25 anys quan va ser nomenada editora en cap el 2005.[9] Una vegada, va admetre que Vladímir Putin li havia enviat flors, després va explicar que va ser amb ocasió d'una conferència de premsa que coincidïa amb el seu aniversari.[9][10] Simonian també va argumentar que després de la caiguda de la Unió Soviètica no es buscaven gaires periodistes veterans soviètics per a les noves empreses de comunicació, que preferien joves periodistes menys experimentats, la qual cosa explica la joventut de la majoria dels membres del personal.[6][9]

RT va començar a emetre el 10 de desembre de 2005 amb una plantilla de 300 periodistes, aproximadament 70 dels quals eren de fora de Rússia.[11] A més, ella mateixa es va dedicar a reclutar periodistes, presentadors i assessors estrangers.[12] Simonian va declarar que el canal intentava tenir un format professional (com la CNN, BBC i Euronews) que pogués "reflectir l'opinió russa del món" i presentar una "imatge més equilibrada" de Rússia.[13][14]

El 31 de desembre de 2013 va ser nomenada editora en cap de la nova agència de notícies estatal Rossia Segodnia i exerceix alhora d'editora en cap d'ambdues organitzacions.[2]

Referències

1. Margarita Simonyan biography, NewsExchange.org, consultat el setembre 20, 2012.
2. «RT editor Simonyan to head Kremlin-backed news agency». BBC News, 31-12-2013 [Consulta: 31 desembre 2013].
3. «МАРГАРИТА СИМОНЬЯН». Echo of Moscow, 04-03-2013 [Consulta: 8 octubre 2013].
4. «Маргарита Симоньян - Черкесский вопрос». LiveJournal, 10-04-2011. [Consulta: 8 octubre 2013].
5. Ioffe, Julia «What is Russia Today?». Columbia Journalism Review, September / octubre 2010.
6. Rowland, Kara «Russia Today: Youth served». The Washington Times, 27-10-2008.
7. Zagorodnov, Artem «Today's woman who needs to be heard». The Moscow Times, 25-09-2008. Arxivat 2012-07-09 a Wayback Machine.
8. Margarita Simonyan book event photographs Arxivat 2013-02-23 a Wayback Machine., Ria Novosti media library.
9. Stephen Heyman, A Voice of Mother Russia, in English, New York Times, maig 18, 2008.
10. Russia Today is the face of Russia today (interview with Margarita Simonyan passportmagazine.ru gener 2007
11. Julian Evans, Spinning Russia Arxivat 2014-11-18 a Wayback Machine., Foreign Policy, desembre 1, 2005.
12. Osborn, Andrew. «Russia's 'CNN' wants to tell it like it is» (en anglès). The Age Company, 16-08-2005. [Consulta: 27 desembre 2013].
13. «RIA Novosti launches a TV channel, Russia Today» (en anglès). RIA Novosti, 07-06-2005. [Consulta: 27 desembre 2013].
14. RIA Novosti launches a TV channel, Russia Today, RIA Novosti, juny 7, 2005.

Enllaços externs

• Margarita Simonyan biography Arxivat 2014-01-04 a Wayback Machine., IBC (International Broadcasting Convention) website, consultat el setembre 20, 2012.
• Personal journal