Margarida de Borgonya (reina de Sicília)
Margarita de Borgonya (?, 1250–Tonnerre, 4 de setembre de 1308), comtessa de Tonnerre, va ser la segona esposa de Carles I, comte d'Anjou, Maine, Provença i Forcalquier, que després es convertiria en rei de Sicília, Nàpols, Albània i Jerusalem. BiografiaEra la segona filla d'Odó de Borgonya i Matilde de Borbó-Dampierre. Margarita va ser comtessa de Tonnerre per herència des de 1262 fins a la seva mort. Es va convertir en reina consort de Sicília, Nàpols i Albània pel seu matrimoni amb Carles I d'Anjou, el 18 de novembre de 1268. La seva única filla, Margarita, va morir en la infància.[1] També es va convertir en reina consort de Jerusalem, després que Carles comprés a Roma el títol a la princesa Maria d'Antioquia el 1277. Ella i el seu espòs van perdre el títol de rei i reina de Sicília el 1282, i es convertiren en rei i reina només de Nàpols.[2] Després que Carles morís el 1285, Margarita es va retirar a les seves terres de Tonnerre, per viure al castell amb Margarida d'Acre, vídua de Bohemon VII d'Antioquia i Caterina de Courtenay, emperadriu titular de Constantinoble, neta de Carles d'Anjou i la seva primera esposa. A Tonnerre les tres dones van viure vides de caritat i oració. Margarita va fundar a la vila l'hospici de Fontenilles, i va proporcionar els fons necessaris per al seu manteniment.[3][4] Va morir el 1308 sense descendència. L'hereu de les seves possessions va ser el seu renebot Joan II de Châlon. Va ser enterrada a l'hospici. El 2008, la vila de Tonnerre va commemorar la mort de Margarida durant les festes medievals, el 5, 6 i 7 de setembre d'aquest any. Referències
|
Portal di Ensiklopedia Dunia