Mare de Déu de Valldeflors de Rialb

Infotaula edifici Mare de Déu de Valldeflors de Rialb
Dades
Tipus	Església
Característiques
Altitud	739,4 m
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	Rialb (Pallars Sobirà)
Localització	Rialb
42° 26′ 39″ N, 1° 08′ 06″ E
Bé integrant del patrimoni cultural català
Id. IPAC	25564
Activitat
Categoria	Església parroquial, centre d'una agrupació de parròquies
Diòcesi	Urgell, arxiprestat del Pallars Sobirà
Festivitat	Mare de Déu de Valldeflors

La Mare de Déu de Valldeflors de Rialb és l'església parroquial d'origen romànic de la vila de Rialb, dins de l'antic terme municipal primigeni, a la comarca del Pallars Sobirà. Està situada en el centre de la vila, en el carrer del Mig.

Història

La construcció de la fàbrica es realitzà en el segle xviii, període de gran empenta constructiva en el Pallars, si bé l'església ha estat objecte de moltes reformes posteriors. Una d'elles, erigides en ple segle xx, es la que commemora la data de 1927 gravada sobre la porta d'accés. Hi ha notícies de que l'església fou priorat de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem.[1]

En l'actualitat actua com a parròquia seu d'una agrupació de parròquies que inclou les de la Mare de Déu del Roser d'Aidí, Sant Serni d'Altron, Sant Martí d'Arestui, Sant Serni de Baiasca, Sant Serni de Beraní, la Mare de Déu del Roser de Bernui, Sant Martí de Caregue, Santa Coloma d'Escàs, Sant Sebastià d'Estaron, Santa Anna de Llavorsí, Sant Pere de Llessui, Sant Esteve de Montenartró, Sant Andreu de Rodés, Sant Martí de Romadriu, Sant Cristòfol de Roní, Sant Víctor de Saurí, Sant Esteve de Sorre, Sant Romà de Tavèrnoles i Sant Iscle i Santa Victòria de Surp. També en depenien les altres esglésies i capelles de la vila: Sant Cosme i Sant Damià, Santa Caterina, ara en ruïnes i la de Sant Francesc de Paula, que, quan existia la comunitat religiosa era atesa pels seus mateixos membres.

Descripció

Església de notables dimensions, constituïda per una ample nau, amb capçalera rectangular orientada al nord-oest i coberta per una volta de tambor que forma una petxina. La nau es troba dividida en quatre trams que es cobreixen respectivament amb una volta de llunetes. A costat i costat de la nau s'obren una sèrie de capelles corregudes amb volta d'arestes. Sobre d'aquestes hi ha una galeria. La porta d'accés està situada als peus de l'església. Es tracte d'una porta d'estil clàssic, d'arc de mig punt flanquejada per pilastres i coronada per un frontó partit. El campanar s'aixeca a ponent. En la base es de planta quadrangular i en la part superior octogonal, rematat per un xapitell de llicorella. També la coberta de la nau a dues aigües és de llicorella. Així mateix, a ponent, es troba la capella del Saníssim, il·luminada per una llanterna central que s'obre en la cúpula.[1]

Al seu interior hi ha la imatge de la Mare de Déu de Valldeflors, del segle xiv.[1]

Referències

1. «Mare de Déu de Valldeflors de Rialb». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 18 setembre 2017].

Bibliografia

• Gavín, Josep Maria. Pallars Sobirà. Barcelona: Arxiu Gavín, 1981 (Inventari d'esglésies, 9). ISBN 84-85180-26-7. 
• Adell i Gisbert, Joan-Albert [et al.]. «Sant Cristòfol de Peramea (abans Sant Joan)». A: El Pallars. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1993 (Catalunya romànica, XV). ISBN 84-7739-566-7. 
• Lloret, Teresa; Castilló, Arcadi. «Rialb de Noguera». A: El Pallars, la Ribagorça i la Llitera. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0. 

Enllaços externs

• La Mare de Déu de Valldeflors de Rialb en el seu entorn, a l'Institut Cartogràfic de Catalunya