Marcs verbal i satèl·lit

En lingüística, els marcs verbal i satèl·lit són una distinció creada per Leonard Talmy el 1985 entre les llengües que opten per estratègies contraposades quant a la lexicalització del moviment. Existeixen dos patrons bàsics centrats en la seva preferència per l'expressió del trajecte i direcció o la modalitat de moviment, respectivament.[1]

Les llengües que anomena de "marc verbal", com per exemple les romàniques, l'hebreu o el turc, solen fer servir verbs monomorfèmics (és a dir, que no incorporen més d'un morfema al lexema com fa, per exemple, l'alemany) que indiquen la naturalesa del trajecte, com ara entrar, sortir, baixar i creuar. Per contraposició, les llengües de marc satèl·lit, com ara les germàniques i les eslaves, mostren més saliència pel que fa a la manera i s'estimen més els verbs de modalitat (com tiptoe o waltz), rellegant la funció del trajecte/direcció a ser codificat per preposicions com són up, into, i out of.[2] A l'inrevés, els verbs de marc verbal requereixen alguna expressió adjunta, com nixnas b'rica en hebreu (entrar a la carrera, en el sentit de "corrents").[3]

La classificació de llengües com verbal o satèl·lit no és definitiva ni tancada. En anglès hi ha verbs de trajecte com enter i exit, que provenen del llatí. El xinès és de marc equipotent: és a dir, els verbs expressen el trajecte i la modalitat alhora. El lingüista Dan I. Slobin, juntament amb Schwarze, esmenten que l'italià suggereix una evolució envers solucions de marc verbal en el se ús d'adverbials amb verbs de manera.[4] Així mateix, en moltes llengües ameríndies, com en l'extingit atsugewi, no trien verbs de moviment que es basin en el trajecte o la modalitat. En el seu lloc, els verbs de moviment contenen l'informació específica del tipus d'objecte que es mou o que està sent mogut.[5]

Referències

1. Felix K. Ameka i James Essegbey, Serialising languages: satellite-framed, verb-framed or neither, Ghana Journal of Linguistics 2.1: 19-38 (2013)
2. Cifuentes Pérez, Paula. La traducción de manera de movimiento en textos narrativos del inglés al español (Tesis). Universidad de Murcia. Consultat el 6 d'octubre de 2023.
3. Slobin, Dan I. Relating Narrative Events in Translation (p. 2), a: D. Ravid & H. B. Shyldkrot (Eds.) (2005). Perspectives on language and language development: Essays in honor of Ruth A. Berman (pp. 115-129). Dordrecht: Kluwer.
4. Slobin, D. I. (2004). The many ways to search for a frog: Linguistic typology and the expression of motion events. A: S. Strömqvist & L. Verhoeven (Eds.), Relating events in narrative: Typological and contextual perspectives (pp. 219-257). Mahwah, NJ: Lawrence Erlbaum Associates.
5. Zheng, M.; Goldin-Meadow, S. (2002). «Thought before language: How deaf and hearing children express motion events across cultures». Cognition (en anglès) 85: 145-175.