|
María del Puy
María del Puy Alonso González, coneguda artísticament com a María del Puy (Pamplona, 1941 - Madrid, 25 de novembre de 2015),[1] va ser una actriu espanyola. BiografiaTitulada en piano pel Real Conservatori Superior de Música de Madrid, va seguir també estudis de declamació en la Reial Escola Superior d'Art Dramàtic i a l'Escola Superior de Cinema.[2] CinemaAmb algunes incursions al cinema, la seva carrera es va desenvolupar sobretot en teatre i televisió. En la pantalla gran va treballar a les ordres d'Edgar Neville a Mi calle (1960), de Luis César Amadori[3] a Mi último tango (1960)[4] o de Fernando Fernán Gómez a Yo la vi primero (1974). TeatreSobre els escenaris, va interpretar desenes de personatges, entre els quals poden destacar-se: Pato a la naranja (1972), de William Douglas-Home, Caiman (1981), d'Antonio Buero Vallejo, amb Fernando Delgado,[5] Un hombre en la puerta (1984), amb Manuel Gallardo, Un enemigo del pueblo (1985), de Henrik Ibsen, La puerta del ángel (1986), de José López Rubio, amb direcció de Cayetano Luca de Tena i al costat de Carmen Rossi,[6] Los tres etcéteras de Don Simón (1997) de José María Pemán, al costat de Juanjo Menéndez[7] o La calumnia (2004), en versió de Fernando Méndez-Leite Serrano, amb Fiorella Faltoyano i Cristina Figueras.[8] DoblatgeDes de 1956 va prestar la seva veu, com a actriu de doblatge, a algunes de les més destacades estels del cinema internacional, per citar algunes Shirley MacLaine, Liza Minelli, Geraldine Chaplin, Ingrid Bergman, Jane Fonda, Katharine Hepburn o Jaclyn Smith en la primera temporada de Los ángeles de Charlie.[9] RàdioVa treballar en la ràdio, com a actriu de veu i com a guionista: a Radio Intercontinental (1957-1958),[10] Ràdio Nacional d'Espanya i Radio Madrid. TelevisióFinalment, va desenvolupar una prolífica carrera en televisió, especialment en les dècades dels seixanta i setanta, durant l'apogeu del teatre televisat. S'expliquen per desenes els seus papers en espais clàssics com Estudio 1 o Novela. La seva labor en la pantalla petita li va fer mereixedora del Premi Ondas en 1963.[11] Trajectòria en TV
Referències
|
||||||||||||||||||
Portal di Ensiklopedia Dunia
